Avui us portaré al que probablement és la plaça més blanca, lluminosa i tranquil·la de la ciutat. La plaça Prim.

No serà l’última vegada que parlaré del general Joan Prim. Va néixer a Reus, e 1817. Té una vida llarga i convulsa, plena de guerres. Reprimeix i bombardeja una revolta a Barcelona, però després es subleva contra la reina Isabel II. Acaba sent assassinat, no se sap ben bé com. I la seva vida no acaba aquí. Va ser momificat i ara està sent estudiat, precisament, per saber com va morir. Tanmateix, la plaça que li és dedicada és força pacífica.

La petita plaça blanca es troba a la part baixa del Poblenou. Just allà on vivien els pescadors. Tenien la platja molt a prop; ara la Ronda Litoral ens separa del mar.

I encara avui, la plaça està poblada per cases blanques amb persianes verd fosc. Cases de planta i pis. I, per acabar d’arrodonir la jugada, repartides per la plaça, tres arbres frondosos, tres majestuoses bellaombres. El joc és senzill: les cases blanques reflecteixen el sol i il·luminen la plaça (una plaça que per cert té més de 150 anys d’història), amb el permís dels bellaombres, que la fan fresca. A un costat, un restaurant especialitzat en peix.

Llàstima per la reforma urbanística que s’hi està fent i que de moment ha plantat solars buits a tot l’entorn de la plaça. El millor serà posar-vos una bena als ulls i convèncer un habitant del barri que us hi porti a cegues. És indispensable anar-hi un dia assolellat.

Image

Anuncis