189315_352410374853769_1959810009_n
Carrer Mallorca, 1930. Els ramats de cabres van circular pels carrers de Barcelona fins a la dècada de 1950, quan ho va prohibir l’Ajuntament. Al fons, la façana del Naixament de la Sagrada Família.

Corbu, pels amics. Charles Édouard Jeanneret-Gris, més conegut com a Le Corbusier, va ser un dels grans arquitectes del segle XX. Suís de naixament, va viure i treballar sobretot a França. Juntament amb Mies van de Rohe i Frank Lloyd Wright, Le Corbusier va ser un dels arquitectes de més prestigi del corrent racionalista.

I en què es caracteritza aquest corrent? Dit de forma molt breu: en utilizar formes geomètriques pures (sobretot quadrats, rectangles i línies rectes) en renunciar a tot tipus d’ornaments, en construir edificis el màxim de senzills però alhora funcionals i eficients. Lloyd Wright, Mies i Le Corbusier són encara en gran part el referent a totes les obres que es construeixen avui en dia.

I quina relació té Le Corbusier amb Barcelona? D’entrada, cap. No va dissenyar ni construir cap edifici a Barcelona. Si que ho va fer Mies van der Rohe, que va construir el pavelló alemany per a l’exposició universal que es va fer a Barcelona el 1929. El pavelló va ser desmuntat després de l’exposició. S’en va fer una reconstrucció exacte –fins al més ínfim detall- als anys 1980, molt a prop del seu emplaçament original, a tocar de les fonts de Montjuïc.

Però, Le Corbusier, què té a veure amb Barcelona? Primer mirem-nos algunes de les seves obres.

Le Corbusier - Estudi Ozenfant - París - 1923
Estudi Ozenfant, París, 1923

Le Corbusier - Casa Doble 14-15 - Urbanització Weissenhof - Stuttgart - 1927
Urbanització Weisendorf, Stuttgart, 1927

Le Corbusier - Unité d'Habitation - Marsella - detall
Unité d’habitation, Marsella, 1950

Com veieu, les seves obres es basen en formes geomètriques pures, línies rectes, i, tot i que poden semblar i ser belles, renuncien d’entrada a utilizar ornaments, fins al punt que els edificis sovint només tenen un sol color neutre: el blanc. Le Corbusier parlava dels seus edificis com la machine à habiter, la màquina per a habitar. Funcionalisme, funcionalisme i funcionalisme.

A principis de la dècada de 1950, Le Corbusier va visitar Barcelona. I va anar a veure la Sagrada Família. En aquella època Gaudí i el modernisme era un estil força menyspreat, i encara més per un arquitecte com La Corbusier. A més, l’església de la Sagrada Família constava pràcticament només d’una sola façana, enmig de descampats anodins.

sagrada familia
Sagrada Família, des de l’aire, dècada de 1960.

sagrada família - façana del naixement
Façana del Naixament. Mirant cap a dins, veiem descampats.

I, efectivament, a Le Corbusier no li va agradar gens la façana del Naixement. La trobar massa recarregada i barroca. Però va girar cap a l’altra banda de l’edifici, al carrer Provença amb Sardenya, a on ara hi ha la rectoria, i es va fixar en una petita i modesta construcció.

sagrada familia - copia

Són les Escoles de la Sagrada Família. Gaudí les va construir pels fills dels obrer que treballaven en la construcció del temple, l’any 1909. Hi van ser fins a la dècada de 1970, quan es van enderrocar, per tornar a ser reconstruïdes en la dècada de 1990, desplaçades cap l’altraa punta del temple. Ara tenen una funció un xic allunyada a l’original: acullen els lavabos per a turistes, previ pagament d’una elevada entrada per accedir al temple.

Escoles de la Sagrada Família - 1909

Le Corbusier va quedar impressionat per aquell senzill edifici. Les formes pures, tant funcionals. Dins del cap de Corbu xocaven dos universos: el del modernisme i del racionalisme. Mireu, què va construir després de veure les Escoles de la Sagrada Família:

Le Corbusier - Capella de Ronchamp - 1953

Le Corbusier - Capella de Nôtre-Dame-du -Haut -  Ronchamp - detall 2

Le Corbusier - Capella de Nôtre-Dame-du -Haut -  Ronchamp - detall 4

Le Corbusier - Capella de Nôtre-Dame-du -Haut -  Ronchamp - detall 3

Le Corbusier - Capella de Nôtre-Dame-du -Haut -  Ronchamp - detall 5
Eglise de Nôtre Dame, Ronchamp, França, 1953.

Formes corbes, bellesa, jocs de colors, moviment. En tota l’església no hi ha pràcticament cap línia recta. Fou un canvi radical. Le Corbusier va mostrar una capacitat que tenen molt pocs creadors: reinventar-se.

No se sap amb exactitud, però alguns sospiten que aquest canvi tan gran es va produir en un descampat anodí a l’encreuament dels carrers Sardenya amb Provença (ara Sardenya amb Mallorca), just on ara milers de turistes fan les seves necessitats després de pagar entre 15 i 19 euros.

DSCN6940

DSCN6938

DSCN6942

Aquí teniu la localització de l’edifici de les Escoles:
http://minilink.es/kt0

I l’enllaç de l’article del viquipèdia sobre Le Corbusier:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Le_Corbusier

Anuncis