OLYMPUS DIGITAL CAMERA
Catedral de Santa Maria (Frauenkirche) a Munich

Gòtic?

Pel nord d’Europa, des dels Països Baixos a Polònia, passant per Alemanya i Dinamarca s’hi estén una immensa plana. Tant plana és aquesta zona, que les inundacions són molt freqüents, tant del mar com dels grans rius que recorren aquests indrets. No hi ha muntanyes, ni turons. L’horitzó sempre és pla.

Però a més de muntanyes també hi falta un altre element. La pedra. Al nord d’Alemanya i Polònia no hi ha pedres. Les pedreres extreuen pedres de les muntanyes, però aquí no hi ha muntanyes.

Avui les pedres es transporten des de lluny sense cap problema. Però com s’ho feien per construir al segle XV? Ja ho sabeu pel títol: amb maons.

Les esglésies gòtiques d’aquesta regió estan fetes amb maons, fins al punt que se les ha anomenat Backsteingotik, el “gòtic dels maons”.

77330899
Santa Maria a Lübeck

Barcelona també ha emprat els maons per a construir els seus edificis. Però les esglésies, com tots els edificis destacats de la ciutat, eren i són construïts amb pedra. Les pedreres barcelonines s’han estès des de Collserola, al Coll fins a arribar a Montjuïc, on en més de dos mil anys d’extracció ha desaparegut un 10% de la massa de la muntanya. Per tant, sense renunciar als maons, Barcelona destaca sobretot per l’ús de la pedra.

Tanmateix, al Raval, a la plaça del Pedró, sobresurt una església, de grans dimensions, feta tota de maons.

DSCN8498

És l’església del Carme. L’antic convent gòtic fou incendiat i destruït el 1909.

Convent del Carme
Dibuix de l’entrada del convent del Carme

Convent del Carme. (2)jpg
Antic claustre

L’any 1910 es va construir la nova església que és la que ha arribat als nostres dies.

És una església estranya, sobretot per la seva ubicació. A Alemanya seria un edifici sorprenent, però situat dins d’una tradició secular de construcció amb maons. Aquí, no té cap precedent. A Barcelona pràcticament no hi ha esglésies construïdes amb maons. L’església del Carme és un cas únic a Barcelona.

DSCN8488

L’església, però, té un altre tret sorprenent. És l’estil. És modernista? Art déco? Avantguardista? Racionalista? Modernista?

Modernista?

Certament, té trets modernistes. El modernisme va utilitzar el maó de forma molt destacada. Ja a mitjans del segle XIX, el maó s’utilitzava per a construir les fàbriques, ja que així s’abaratia el preu de la seva construcció. Als edificis modernistes, però, el maó mai apareix sol, sinó embellit amb ferro forjat i rajoles de colors.

N’és un bon exemple l’única altra església de Barcelona que utilitza el maó vist: l’església de l’hospital de Sant Pau i la Santa Creu, construïda per Lluís Domènech i Montaner.

SAMClaret,167-HospitalSPau-X11-Esglèsia16

L’abundància decorativa no deixa espai per a que el maó hi tingui protagonisme. A l’interior, en canvi, el maó s’ensenya en tota la seva nuesa. Però, en contrast, s’estenen per tota l’església fileres de rajoles blau cel i finestres de vitralls de colors molt vius.

A l’església del Carme, en canvi, passa just a l’inrevés. A l’interior no apareix el maó. A l’exterior, però, pràcticament només hi ha maons. És una església nua, de maó vist, d’un maó, però, que es deforma, es moldeja i es corba. Els pocs elements que no són de maó, com les franges de rajola verda de la façana lateral, estan inserits i camuflats dins del maó. No contrasten amb el maó, sinó que el complementen. I és en això, que l’església de Carme va un pas més enllà que el modernisme. Ja no només mostra el maó, sinó que li dóna tot el protagonisme.

És per això que, segons alguns autors, a més de modernista, l’església del Carme té clares influències expressionistes.

DSCN8489

Expressionista?

L’expressionisme es va fer famós sobretot per la pintura. Autors com Marc Chagall, Edvard Munch, Wassily Kandinsky, Franz Marc o Emil Nolde i agrupats a “Der Blaue Reiter” (El genet blau) pintaven quadres que cercaven per sobre de tot expressar sentiments com l’angoixa, el desencís, el desasossec.

Nolde, Emil - Mar de tardor XI - 1910
Emil Nolde, “Mar de tardor”, 1910

L’expressionisme, també va tenir una vessant arquitectònica, que però, d’entrada, va arribar a construir molt pocs edificis. Destaquen l’observatori astronòmic de Potsdam, Berlin i el Goetheanum de Dornach, a Suïssa. Formes antropomòrfiques i violentament expressives.

Steiner, Rudolf - Zweites Goetheanum - façana - Dornach - 1924
Rudolf Steiner, Segon Goetheanum, Dornach, Suïssa, 1926.

Com no podria ser d’altra manera, l’expressionisme també va fer servir el maó.

Copenhagen - Grundvig Memorial Church - 1940 (1)
Copenhague, Església de Grundvig, 1940

Mirant l’església del Carme des de fora i des de dins és inevitable entreveure-hi trets expressionistes. Si fos així, el Carme seria l’únic edifici amb influències expressionistes del sud d’Europa.

Hi ha, però, un problema. Tots els edificis expressionistes que hem vist són posteriors a l’església del Carme. Tot i haver-hi edificis d’abans de 1910, que també han estat considerats expressionistes, les gran obres es construeixen entre 1915 i 1920.

De l’escola de Glasgow?

El 1903, Charles Rennie Mackintosh construeix la Glasgow School of Arts. Com no podria ser d’altra manera, feta de maons.

Mackintosh, Charles Rennie - Glasgow School of Art - façana

L’edifici combina magistralment el maó vist amb el vidre i s’adscriu al modernisme escocès, un modernisme força més auster, però que també combina materials amb molt de detall, crea jocs cromàtics i cerca l’asimetria, com es faria a Catalunya.

Llavors, què és l’església del Carme?

Ja veiem que és molt difícil classifcar aquesta església. I és que potser no val la pena posar-li una sola etiqueta. L’arquitecte del Carme, Josep Maria Pericas, és va deixar influenciar per Guadí, tot i que, més tard, també va construir edificis adscrits al noucentisme. El 1906, va recórrer Osona, estudiant-hi nombroses esglésies i fortificacions romàniques. També va estudiar a fons el gòtic del nord d’Europa i fins i tot va viatjar a París el 1908, i, més tard, a Viena, on va conèixer l’escola de la Secessió.

DSCN8492
Entrada de la rectoria de l’església del Carme

D’alguna manera l’església del Carme és una església que beu de molts llocs a la vegada. Primerament, del gòtic nòrdic de maons (Backsteingotik). Després, del modernisme. Després del modernisme i de l’expressionisme del nord d’Europa. I potser també del romànic català.

Potser sense adonar-se’n, va construir una església expressionista sense saber que era expressionista. I, de pas, va crear un tros del nord d’Europa trasplantat a la plaça del Pedró del Raval de Barcelona. L’única església de maons de Barcelona, que navega dins les tèrboles aigües del romànic, del gòtic nòrdic, de l’expressionisme i del modernisme català i escocès.

Anuncis