DSCN8555

Avui tornem al Baix Guinardó, el barri del qual havíem parlat en la darrera entrada, per conèixer el torrent de Lligalbé. Avui descobrirem els seus passatges. No haurem d’anar massa lluny, ja que només creuant el carrer Lepant ja en trobarem dos: els passatges de Sant Pere i de Boné. I, dos carrers més enllà, trobarem els altres tres, tots tres gairebé amb el mateix nom.

Guia

Mapa de la zona, on es veuen els tres passatges de l’Encarnació (esquerra),
els de Boné i Sant Pere (centre) i el torrent de Lligalbé (dreta).

Començarem amb els passatges de Sant Pere i de Boné. El seu interès rau en el fet que van ser els primers carrers en ser edificats en aquesta zona. Això no significa que siguin els edificis més antics del barri ni els primers que mai s’hi van construir. De fet, segurament fa centenars, sinó milers d’anys que hi ha gent que viu en aquesta zona. El carrer modern més antic del Baix Guinardó es troba més avall, és el carrer Bergnes de la Casas.

Tanmateix, aquests passatges van ser els primers en urbanitzar una zona que era del tot rural, a partir de la dècada de 1910. Anys més tard, a la dècada de 1930, arribaven els primers carrer de l’Eixample i de Gràcia. D’una banda el carrer Sardenya, que pujava precàriament fins a la plaça de Shanllehy, i el carrer Castillejos que arribava a la plaça de la Font Castellana. El carrer Encarnació, que venia de Gràcia, encara no s’estenia fins al Baix Guinardó, incapaç de creuar els vasts terrenys de la masia de Can Comte, que separaven la vila i el barri Baix Guinardó.

caserna girona

Caserna de Girona. A l’extrem esquerre s’hi veu una part de l’antic camp del Guinardó.

D’altres fites que han marcat la història són la Caserna de Girona, situada just a sota dels passatges Boné i Sant Pere, a més de l’antic camp de l’Europa, que avui està situat a Gràcia Nova. La caserna, construïda el 1923, encara existeix en part, mentre que el camp, construït també el 1923, ha desaparegut. L’Europa s’hi va estar fins el 1931, a partir del 1942 fou a la vegada velòdrom i camp de futbol, fins que va desaparèixer, l’any 1964.

Quan aquests i d’altres carrers (Lepant, Padilla) arribaren fins aquí, aquests passatges ja feia llustres i dècades que hi eren. I encara hi són, malgrat les polítiques urbanístiques del consistori que sempre prioritzen les gran vies amples i en detriment dels petits passatges i carrerons.  Tot seguit, per tant, un catàleg de passatges del Baix Guinardó.

Boné

DSCN8567

Comencem pel passatge Boné. És un passatge curt. Tots els edificis tenen una configuració unitària, que a més es remata amb unes escales que connecten aquest passatge amb el de Sant Pere, paral·lel a Boné i situat just a sota d’aquest.

DSCN8564

Manuel Boné i Boné fou el propietari d’aquests terrenys. Com en molts d’altres carrers de Barcelona, el passatge porta el nom del seu antic propietari.

Sant Pere

Segons explica el lloc web del nomenclàtor de Barcelona, el passatge de Sant Pere hi és, almenys des de finals del segle XIX, i ha portat sempre aquest nom. Connecta els carrers de l’Alcalde de Móstoles i Lepant.

DSCN8561

Avui en dia, el pa ssatge mostra dues cares ben diferents. Des del carrer Alcalde de Móstoles, sembla un carrer normal, antic, pel barri del Baix Guinardó. Hi veiem una casa dels 1920 amb esgrafiats.

DSCN8562

Des del carrer Lepant, és un carrer precari, víctima d’enderrocs i reurbanitzacions que s’han quedat a mig camí. Ni tan sols hi ha una placa amb el nom del carrer, ja que l’edfici que l’ostentava, ha desaparegut. Els veïns però n’han posat un nou rètol.

DSCN8565

Les Tres Encarnacions

Un cop creuat el carrer Alcalde de Móstoles, prenem el carrer Encarnació. Aviat trobarem un solar petit sense urbanitzar. És l’inici de les 3 Encarnacions, tres passatges que comparteixen gairebé el mateix nom: el passatge de la Encarnació, el passadís de la Encarnació i el pas de la Encarnació. El conjunt fou construït durant la dècada de 1920; és el més nou de tots els passatges que hem vist, però força més antic que la resta del carrer Encarnació.

DSCN8556

Entrar en aquest petit món de passatges, poblat de cases antigues d’un sol pis i rodejats d’edificis alts i moderns, és sempre fascinant. Al blog, no és el primer cop que entrem en un espai així, però a mi sempre em sorprèn de nou. Me n’orgulleix que haguem estat capaços, almenys, de conservar alguns dels indrets d’arquitectura popular del passat.

DSCN8554

I és que, a més del modernisme o del gòtic, opino que Barcelona té un tresor d’arquitectura popular, que sempre s’ha menyspreat. Quan s’ha valorat, s’ha fet com quelcom de pintoresc. Per a mi, indrets com les Tres Encarnacions tenen un genuí valor humà o artístic. Són una mostra d’una forma de viure a la ciutat no tant extremadament alienada i individualista.

Avui, als tres passatges, també hi trobarem alguns edificis moderns, que trenquen amb l’estil del conjunt, i creen contrastos interessants.

DSCN8560

Aquí s’acaba el catàleg dels passatges del Baix Guinardó. No és que no n’hi hagin més. Però dels que queden en parlarem amb més temps un altre dia.

Advertisements