In living memory of Don Black.

DSCN7267

Portal adovellat de Can Rosselló, a la sagrera d’Esplugues

A Esplugues s’han instal·lat uns panells informatius amb informació històrica, que conformen una ruta pel nucli antic de la vila. Pot semblar un fet anodí, una notícia quotidiana, típica dels butlletins municipals en que els ajuntaments se n’enorgulleix de la feina feta.

Historiografia de la perifèria

El fet que l’ajuntament hagi decidit senyalitzar aquesta ruta és molt interessant des del punt de vista historiogràfic. I és que avui parlarem d’historiografia: la manera com s’explica la història. I més concretament: la historiografia de la perifèria; la manera en que les ciutats de la perifèria (tant menyspreada i oblidada) expliquen la seva pròpia història.

foto05

Esplugues, cap el 1920. En primer terme, Can Colomer, masia reformada segons l’estil modernista. A partir de 1947 acollirà el monestir de Santa Maria de Montsió. A la dreta, Can Ramoneda.  

Quan Esplugues crea una ruta pel nucli antic, està, de fet, creant el seu nucli antic i creant un catàleg d’allò que val la pena ensenyar. De forma indirecta, està imitant Barcelona que fa més d’un segle que està creant i recreant el seu propi casc antic.

Com sabeu, o com us podreu imaginar, això no necessàriament és positiu. Quan l’ajuntament de Barcelona va decidir revalorar la ciutat antiga, va començar recreant la façana gòtica de la catedral (la façana original era molt senzilla), construint un pont d’estil neogòtic sobre el carrer del Bisbe i enderrocant un miler d’edificis per obrir la Via Laietana. Amb els Jocs Olímpics van seguir els enderrocs al voltant del Mercat de Santa Caterina i al Raval.

catedral 1886

Antiga façana de la Catedral, 1880.

Sovint el que s’ha volgut és recrear un casc antic idealitzat, que pogués ser turístic. Alguns autors ja fa temps que parlen de com s’ha volgut crear un parc temàtic a Ciutat Vella. Sovint, aquest procés ha anat acompanyat del desplaçament del veïnat antic per un de nou, més ric, de classe mitja i amb una bona formació (el que s’anomena un procés de gentrificació).

A Esplugues tot això està passant a petita escala. No és que es vulgui reconstruir l’església parroquial de Santa Magdalena, ni obrir una gran avinguda pel mig del casc antic.

Una mica d’història d’Esplugues

Per dir-ho així, Esplugues té dos cascs antics. El primer i més antic al voltant de l’església, i un altre, del segle XVIII, que va créixer al voltant de la carretera reial de Barcelona a Madrid, i que per tant ressegueix l’actual carretera de Collblanc i la seva continuació, l’avinguda Laureà Miró.

santa magdelena

Esplugues, amb l’església de Santa Magdalena, 1920.

El nom d’Esplugues (com el de l’Espluga de Francolí o l’Espluga Calba) ve del mot llatí speluncum, que vol dir “cova”. De la mateixa ve també la paraula espeologia. Les coves de l’Espluga de Francolí es van descobrir fa unes dècades i es poden visitar. Les d’Esplugues de Llobregat no s’han trobat, però es troben probablement a prop del torrent que delimita el turó de la Sagrera.

I és justament sobre el Turó de la Sagrera hi ha el nucli antic originari, la sagrera d’Esplugues. Encara conserva, extraordinàriament, gran part de la fesomia rural. Més que un poble és un agrupament de masies, petites i grans. L’església d’Esplugues està documentada des del 1059; el 1864 es construeix un temple nou que és cremat el 1936 i reconstruït exactament igual a la dècada de 1940.

DSCN7412

Monestir de Santa Maria de Montsió, a la dreta. A l’esguerra, el poliesportiu municipal. Al fons l’església de Santa Magdalena.

Al voltant hi trobem el monestir de Santa Maria de Montsió, construït al voltant de la masia de Can Colomer, que al seu torn va ser integrada dins de l’edifici, d’estil modernista. Des del segle XIV, la comunitat havia viscut a Barcelona, a l’actual carrer de Montsió (que rep el seu nom de l’antic monestir), just on ara hi ha la Casa Martí (el Restaurant Quatre Gats). El monestir es va començar a enderrocar entorn a 1875, però una campanya a favor de la seva conservació va fer traslladar l’església i el claustre a l’encreuament de Rambla Catalunya amb Rosselló. El 1947 es va traslladar de nou fins a Esplugues, emportant-se també el claustre. L’església gòtica (i amb nombrosos retocs historicistes) va quedar a la Rambla de Catalunya, és l’actual parròquia de Sant Ramon de Penyafort. El malaurat i viatger claustre d’Esplugues es pot visitar cada últim diumenge de mes al matí, tot i que l’ajuntament vol negociar per a que es pugui visitar més sovint.

Monstió

Una de les poques imatges del primer Monestir de Santa Maria de Montsió, del segle XIV. 

sta maria de montsió - a l'eixample

Santa Maria de Montsió a Rambla Catalunya, a principis del segle XX. A la dreta el monestir, avui enderrocat. Al seu lloc hi ha un edifici d’oficines.

Al mateix carrer trobem dues grans i formidables masies del segle XVII, una darrere de l’altre: Can Ramoneda i Can Cortada. Just al costat de l’església es troba Can Pi, també del segle XVII. Les tres masies van ser reformades després del 1714, ja que van patir importants destrosses per part de les tropes borbòniques; una dissort que van compartir amb tots els pobles del pla.

DSCN7413

Can Ramoneda i l’església de Santa Magdalena.

De la plaça de l’església (plaça Pare Miquel) en surten dos carrers (Montserrat i Creu d’en Raval). Començarem pel carrer Montserrat, que fa baixada. És el carrer amb més encís d’Esplugues. Tot i que no tots els elements del carrer són històrics (sobretot els de la banda dreta), els que són nous han estat introduïts amb molt de respecte i encert. Té una vegetació molt frondosa; si hi aneu per primavera, el trobareu tot florit.

DSCN7259

Carrer de Montserrat a l’altura de Can Cargol (dreta)

Hi trobem dues masies basilicals que encara conserven la fesomia del segle XVII: Can Bialet i Can Cargol. Al final del conjunt encara hi trobem un altre masia, del segle XVIII, Can Rosselló, amb una façana del segle XIX, i que es va dividir en diferents habitatges afegits. De tots els edificis és el que menys restaurat està. Prova d’això és la deformació de la façana, que cau cap en davant (com passa amb tantes façanes antigues). Hi destaca també un magnífic finestral gòtic.

DSCN7272

Façana de Can Rosselló

El carrer de la Creu d’en Raval no té l’encís del carrer Montserrat, però és de tots els carrer amb més càrrega històrica. Unia el nucli antic de la vila amb la Via Augusta. De fet, una part del tram de la Via Augusta, d’aparença moderna, s’ha batejat com a Via Augusta i coincideix exactament amb el traçat romà.

DSCN7264

Tram final del carrer Montserrat, amb els edificis adossats a Can Rosselló.

Al seu pas pel pla de Barcelona, la Via Augusta  estava desdoblada en dues vies; una que passava per l’interior (Vallès) i l’altra pel litoral, tot i que no directament per la costa. S’anomenava Via Francesca, Francigena o Via Subteriora. Els carrers de Barcelona (ja n’hem parlat en altres entrades) encara ressegueixen el seu traçat.

DSCN7266

Can Rosselló, amb la façana deformada i el finestral gòtic (primer pis)

Al seu pas per Esplugues hi havia un petit nucli, el Raval de Sant Mateu; amb cases humils dels segles XVII i XVIII. Tot i que encara existeix el carrer amb el mateix nom (Raval de Sant Mateu), el raval fou enderrocat als anys 1960 a l’obrir-se l’autopista A-2. Només es conserva la masia de Ca l’Estudiant, del segle XVIII, pintada de blanc, com antigament ho havia estat tot el raval.

Ca_l'Estudiant_P1140914

Per acabar.

Esplugues, ja ho veieu, té molta història i molt antiga. El fet que l’ajuntament vulgui promocionar-la i atreure visitants és molt lloable. Però la promoció del patrimoni sempre hauria d’anar acompanyada pel respecte i la restauració del patrimoni.

I és aquí que comencen els problemes. El passat mes de maig us explicava el cas d’un conjunt històric del segle XVIII, situat al voltant de la carretera reial (actual carretera de Collblanc) en que s’estava fent fora els veïns i permetent promotors privats enrunessin els edificis. El conjunt està catalogat, fet que obliga a l’ajuntament a protegir i restaurar-lo.

DSCN7295

D’altres edificis d’Esplugues, també catalogats, també estan en molt mal estat. N’és un exemple la masia de Ca n’Oliveres, del segle XVIII, on pràcticament tot el sostre ja està ensorrat. També trobem Can Cervera, amb una extraordinària façana neoclàssica del segle XVIII o un petit edifici del mateix segle a la plaça de Santa Magdalena, amb el sostre ensorrat, molt a prop de l’Ajuntament.

Com més aprofundeixo en la recerca del patrimoni del pla de Barcelona cada cop descobreixo més casos com aquest. Les sospites es converteixen en constatacions. Els ajuntaments només s’interessen pel seu patrimoni quan hi poden treure profit. Els únics recursos que hi destinen són per promocionar-lo i (com en el cas d’Esplugues) per promocionar el fet que l’estiguin promocionant. Molt poques vegades dediquen recursos per restaurar el seu patrimoni, i sovint permeten que es malmeti.

DSCN7653

Portal adovellat de Can Bialet 

Us deixo amb un interessant enllaç sobre l’agricultura a Esplugues.

Advertisements