DSCN0337

Si agafeu un tren a Vilafranca del Penedès passareu per l’estació la Granada del Penedès. És un poble de poc més de dos mil habitants, amb un petit i interessant nucli antic envoltat encara d’una muralla amagada darrere d’edificis del segle XVI. L’escut de la Granada mostra una magrana oberta, una fruita que en castellà té el mateix nom que el poble.

Des del 1980, la Granada del Penedès té un carrer dedicat a Barcelona, a la part més baixa del barri de Galvany, a Sant Gervasi de Cassoles. Per estrenar l’any  començarem parlant d’aquest carrer, aparentment tant tranquil.

Al carrer de la Granada s’hi accedeix des de la Via Augusta. Baixant, a mà esquerra comença el carrer Luís Antúnez (ja al districte de Gràcia) i a mà dreta, a la mateixa alçada, el carrer de la Granada del Penedès. El fet que els dos carrers estiguin alineats no és casual.

Del 1850 al 1897, la zona per sota de la Travessera de Gràcia i per sobre del carrer Provença, fins a arribar a l’actual plaça Francesc  Macià, formava part del municipi de Gràcia. El municipi formava una ‘L’ amb la base girada cap a l’esquerra. Almenys fins el 1890 el carrer de la Granada s’estenia pel carrer Luís Antúnez fins a arribar al carrer Gran de Gràcia.

La Granada, 6, 8, 10 i 12

Carrer de la Granada, mirant en direcció a Gràcia, cap al carrer Luís Antúnez.

En el tram entre la Via Augusta i Balmes, el carrer de la Granada guarda un interessant secret. A la façana de la casa del núm. 10, de finals del segle XIX, s’hi exposa amb orgull una granada. La granada és una bomba omplerta amb metralla que, quan explota, escampa la metralla incendiada.

La història de bombardejos que ha patit la ciutat és sagnant. Generals com Baldomero Espartero van coquetejar amb la idea de destruir Barcelona completament. Els seus bombardejos causaven centenars de morts i destruïen molts edificis del dens casc urbà.

La Granada, 10 (2)

Carrer de la Granada, núm.12. Hi veieu alguna cosa estranya?

Aquesta granada en particular va ser llançada pel general Joan Prim durant l’estiu de 1843. Prim havia estat nomenat governador militar i comandant general de la província de Barcelona, per poder acabar amb la Revolta de la Jamància, que s’havia estès per tot el pla de Barcelona.

Des del 1835 s’havien produint revoltes populars, les bullangues, que havien comportat entre d’altres la crema de convents i fàbriques (com la de Bonaplata, la primera a utilitzar una màquina de vapor per fer moure els telers, al carrer Tallers, al Raval). L’última de les bullangues fou la Jamància.

Aquest cop, la revolta es produïa contra el govern constitucionalista d’Espartero. Va rebre el nom de Jamància per menysprear als homes que s’apuntaven a l’exèrcit per poder jamar (és a dir, “menjar”, paraula d’origen gitano). Els soldats rebien un sou i menjar gratuït.

Els revoltats van arribar a organitzar un govern popular, la Junta de la Jamància. La repressió i els bombardejos van ser ferotges i van acabar forçant la rendició de la Junta, al novembre del mateix any.

Prim va bombardejar Sant Andreu del Palomar i Gràcia. Tant a Sant Andreu com a Gràcia s’hi van conservar dues granades que no van esclatar. La de Sant Andreu va quedar incrustada a la façana d’un edifici del carrer Gran, cantonada Palomar (actual carrer de Sòcrates). A principis del segle XX, l’edifici bombardejat es va enderrocar, però el propietari va decidir mantenir la granada i instal·lar-la al nou edifici modernista.

DSCN0244

Edifici del carrer Sòcrates, cantonada carrer Gran de Sant Andreu. La granada
és situada al primer pis, just a la cantonada.

Una cosa semblant va passar al carrer de la Granada, a Gràcia. Encara avui, l’edifici del núm.12 del carrer de la Granada exhibeix orgullós la granada llançada per Prim.

La Granada, 10, bomba (1)

No va ser fins l’any 1980 que es van afegir les paraules “del Penedès”, per que el carrer no es confongués amb el carrer Ciutat de Granada, al Poblenou. Fins llavors s’havia anomenat senzillament “carrer de la Granada”. Sembla clar, per tant, que el carrer de la Granada del Penedès no es diu així pel poble del Penedès sinó, probablement, per la granada llançada per Prim.

La Granada, 10, bomba (2)

O potser no. El nomenclàtor dels carrers de la ciutat ens revela un fet encara més sorprenent. Ja abans de l’any 1843, l’indret del carrer de la Granada ja rebia el nom de “camp de la Granada”. De fet, la Granada és un dels topònims més antics del pla de Barcelona. Apareix mencionat per primer cop en un document de l’any 991.

Segons el llibre “Masies de Gràcia. Vestigis d’una ruralia històrica”, era una peça de terreny amb vinyes i d’altres conreus. Ben a prop hi havia l’indret del Camp d’en Tuset, l’actual carrer Tuset. Al segle XVIII hi va aparèixer un nucli de casetes humils arrenglerades a banda i banda de l’antic camí de Barcelona a Sant Gervasi de Cassoles. També hi havia diverses masies, com Can Cargolet (petita masia situada just a sota de la Travessera de Gràcia, entre la Via Augusta i la Riera de Sant Miquel) i Can Regàs (una masia senyorial situada just per sobre de la Travessera, a l’actual carrer Regàs).

AMDG F28-584.CAN.GRASES.SALVATIERRA.DIAGONAL1958

Can Regàs, l’any 1920. Font: Arxiu Municipal del Districte de Gràcia.

Amb l’arribada del tren a Gràcia (actual estació de Gràcia dels Ferrocarrils de la Generalitat) el nucli de Tuset va créixer. Va enderrocar però quan s’hi construir l’Asil Duran, a finals del segle XIX.

ICC RF.6116 Balmes amb Diagonal 1920

Encreuament del carrer Balmes amb l’Avinguda Diagonal, l’any 1920. En primer terma, a l’esquerra hi veiem l’actual Círculo Eqüestre. Aquesta és una de les poquíssimes fotografies on apareixen les primeres edificacions de la zona del Camp de la Granada, cases molt humils del segle XVIII, avui ja desaparegudes. En veiem dues en segon terme, al costat dret de Balmes, just a l’encrauament amb el carrer de la Granada. Font: Institut Català de Cartografia.

Primer, nom d’uns camps a l’alta edat mitjana, després víctima del bombardeig del general Prim i finalment, el 1980, un carrer dedicat a un poble de l’Alt Penedès. Ja veieu el que dóna de si un sol nom de carrer. Però ja ho sabeu: que just aquest carrer estigui dedicat a la Granada del Penedès no és gens casual. Fa més de deu segles que s’anomena així.

La Granada, 25, Flash-flash

El carrer de la Granada ens reserva encara una altra sorpresa històrica. El bar Flash Flash, obert l’any 1970, i que encara conserva tota la decoració original. Fou obert durant l’època daurada del carrer Tuset, quan s’anomenava “Tuset Street”. El carrer de la Granada mor al carrer Tuset just uns metres més enllà.  És l’últim dels bars que encara funciona d’aquella època. 

Anuncis