Podria semblar un barri normal. Però és un d’aquests llocs que no es poden conèixer només amb fotografies i descripcions. S’hi ha d’anar.

DSCN0114
Carrer Torres de Marina

El que fa excepcional la colònia Santiveri és el lloc on es troba. Som en territori de frontera, als confins habitats de Barcelona. En un altre temps, aquest lloc no era el final de res. A l’altre costat de la via del tren, en direcció a la platja, hi havia el barri de Can Tunis o Casa Antúnez. Després, la platja, les masies, l’hostal.

Ara, però, no hi ha ni platja ni barri. La colònia Santiveri l’últim reducte habitat de la zona. Més enllà s’estenen inacabables polígons industrials, magatzems, fàbriques, cadenes de muntatge, rètols de multinacionals, pudor de fum, grues immenses, dics i muntanyes de contenidors amb noms xinesos.

DSCN0110

Al carrer Gabriel Miró una torre sobreviu, miraculosament, entre dos polígons.

DSCN0105

La colònia resisteix, envoltada de polígons. De fet, es podria dir que tota la colònia és dins d’un polígon. Els seus dos carrers acaben en un atzucac, els talla una paret d’un magatzem.

DSCN0109
Atzucac del carrer Gabriel Miró

El barri fou construït a partir dels anys 1910. El nom de Santiveri li ve del nom de la fàbrica Santiveri, de la qual encara queda la casa dels propietaris, construïda el 1895. Molts treballadors es van establir al costat del seu lloc de treball i així va sorgir el barri.

DSCN0099

Torre Santiveri, al carrer de l’Encuny.

Als anys 1930 la colònia també s’havia anomenat la barriada del Pont de les Vaques, pel nom del carrer que hi passava. Les masies de la Marina eren bàsicament agrícoles. Hi vivien pagesos i pescadors, i no hi havia ramaderia. Tot i això, la zona de la Marina era sempre plena de bestiar d’altres llocs, sobretot porcs i vaques. Esperaven el seu torn per entrar a l’Escorxador, antigament situat al carrer Tarragona, a prop de la plaça Espanya. S’esperaven a la Marina per que era un indret poc habitat, amb molt d’espai per al bestiar.

Escorxador Municipal, 1931-1932

hospitalet1933

Mapa de 1933.

La Marina és plena de colònies de treballadors construïdes al costat de les seves fàbriques. Avui en dia se’n conserven tres a la Marina: la colònia Santiveri, la Colònia Bausili, que vam conèixer fa una setmana, i la Colònia Cantí, situada a l’actual carrer Motors, que coneixerem més endavant.

DSCN0115

A la colònia Santiveri encara es conserven algunes torretes de planta baixa i pis o d’una sola planta, construïdes al voltant dels anys 1915 i 1920. Al carrer Torres de Marina, una de les torretes s’ha convertit en un taller de marbre. Fa uns anys, els tallers de marbre s’estenien també per Can Tunis.

Can Tunis una tienda de lápidas de mármol de Subías Berlinghieri.(P.E.-G.H.)

Taller de marbre a Can Tunis, enderrocat amb tot el barri, l’any 2004.

Al barri pràcticament no hi queden comerços. Sorprenen cinc rètols de bars, tots tancats.

DSCN0103

L’únic que resta obert és a la cantonada del carrer l’Encuny amb Torres de Marina.

DSCN0111
Carrer de l’Encuny, cantonada Torres de Marina

Ben a prop de la colònia hi ha el cementiri de Montjuïc. I, just al peu del mur del cementiri hi sobreviu un fragment del Canal de la Infanta. Construït entre 1817 i 1820, servia per proporcionar aigua a la riba esquerra del riu.

canal de la infanta

L’aigua es desviava a Molins de Rei i arribava fins al mar just aquí, a Can Tunis. Un dels escassos rastres que en queden a Barcelona és justament aquí.

DSCN0118

Casa del carrer Encuny cantonada Torres de Marina, amb els nínxols del cementiri al fons.

La colònia és situada en un gran atzucac. Des que es va enderrocar Can Tunis, la colònia Santiveri és el barri que queda més a prop de la costa. El mar s’olora, se senten algunes gavines. Ens arriba la brisa mediterrània. Després de venir caminant des de plaça Espanya, tindríem ganes de recórrer els pocs metres que queden fins a arribar a la costa per banyar-nos-hi.

Però no podem. L’accés al port és restringit. És aquesta la gran tragèdia de la Marina, un dels barris més mariners de la ciutat, però que ja no té accés a la platja. Barcelona la va fer desaparèixer als anys 1960 per ampliar el seu port. Cada cop que volen anar a la platja, els habitants de la colònia Santiveri han d’agafar el metro per anar a la Barceloneta o les rodalies per anar al Prat.

Can Tunis barri pescadors 1920

Cases de pescadors a la platja de Can Tunis

Potser és una utopia, però crec que algun dia s’haurà de restaurar almenys una part de la platja perduda de la Marina. Llavors la Colònia Santiveri deixarà de ser el final de la ciutat.

Advertisements