Us ho confesso. La meva descripció de Can Robacols no serà massa bona. No hi vaig poder anar mai, no hi vaig ser a temps. Només puc descriure el barri per que n’he llegit i he vist les mateixes fotos que ara veureu vosaltres.

c de l'Infant (2)
Infants jugant al carrer de l’Infant, 1970. Actual carrer Ripollès.

Can Robacols es trobava al mig del barri del Camp de l’Arpa. Estava format per mitja dotzena de petits carrerons sense asfaltar. Darrere de la cases del carrer Mataplana, una petita masia i alguns horts i jardins. Les cases, antigues, totes blanques, senzilles, de planta i pis.

c Josepa Massanés, 1970
Carrer Josepa Massanés, 1970.

La història del Camp de l’Arpa comença amb un encreuament de camins, durant el segle XVIII. Ben aviat, però, va lligada a la del Clot. La zona comença a poblar-se a l’edat mitjana, sobretot a partir de l’arribada del Rec Comtal, al segle X, que portada l’aigua del riu Besòs des de Montcada a Barcelona. Els nuclis del Camp de l’Arpa i el Clot, tal i com els coneixem ara, sorgeixen a finals del segle XVIII. Can Robacols era un dels nuclis més antics del Camp de l’Arpa.

Can Robacols, “niu de barraques” o “barri amb aire rural”.

Situat al bell mig d’un barri ple d’edificis centenaris, molts d’ells modernistes i de gran valor artístic. Can Robacols contrastava molt amb l’entorn, amb els seus edificis humils. Segons la descripció de l’historiador Josep Vega i Gómez, Can Robacols era una agrupació de llars construïdes a redós d’una vaqueria d’un marxant de bestiar. El propietari va decidir aprofitar i urbanitzar al màxim l’espai, fet que donà com a resultat un barri petit, trist i, segons Vega i Gómez, “amb aspecte molt proper a un niu de barraques”. Així també ho va creure l’ajuntament, quan, a través del Pla General Comarcal de l’any 1958 va decidir el seu enderroc, per posar ordre a aquell desori urbanístic.

ICC RM.44635 1962
Fragment d’un plànol de Barcelona, 1960. El rectangle vermell mostra l’àrea aproximada de Can Robacols. També s’hi veuen, en vermell discontinu, les noves alineacions del Pla Comarcal de 1958.

D’altres autors com Josep Maria Huertas Clavería descriuen el barri com un petit espai amb un aire rural i en parlen amb certa nostàlgia.

Can Robacols
Imtage aèria de Can Robacols, poc abans de desaparèixer.

No puc jutjar com deuria ser Can Robacols, basant-me en tres fotografies i sens haver-hi estat mai. Tanmateix, sempre m’ha provocat certa malfiança que algú califiqui un barri amb un to despectiu. Potser per això i per la diferència entre el que diuen uns i altres sobre Can Robacols, aquest lloc em va acabar fascinant. Com passa sovint, aquell vestigi de la història no era un vestigi bonic, almenys des d’un punt de vista concret. Tot i aixo, era una mostra de l’origen del barri, un origen pobre, senzill i rural. El passat no sempre és com voldríem que fos.

Can Robacols va desaparèixer al principi de la dècada dels 1980. S’hi havien de construir edificis nous, però la pressió veïnal va aconseguir que s’hi fes una plaça: la plaça Can Robacols.

DSCN1035
Placa de plaça Can Robacols amb la data d’inauguració.

Fa uns dies, i sense saber-ne més, vaig anar a veure l’indret on abans hi havia hagut Can Robacols. Com m’esperava vaig trobar molts edificis moderns, que ocupaven en part l’espai de l’antiga barriada.

DSCN1036
Plaça de Can Robacols des del carrer Josepa Massanés.

Al carrer Historiador Maians em cridà l’atenció una casa. No està alineada amb la resta d’edificis, un fet sospitós. Al davant un jardí, un mur blanc, una porta pintada de blau.

DSCN1046
Casa del carrer Historiador Maians, cantonada Llagostera.

DSCN1047

Detall de l’edifici

L’edifici és molt baix, però té dos pisos. Al seu costat, al carrer Llagostera, tres cases de cos més, del mateix estil. Senzilles i extremadament baixes per tenir planta i pis. El terra, a dues aigües i recobert de teules.

DSCN1042
Cases antigues del carrer Llagostera, al costat d’edificis dels anys 1970.

DSCN1041
Detall d’una de les cases del carrer Llagostera.

Tot i ser molt a prop, i pel que sé, aquests edificis no van formar part de Can Robacols. Són, però, molt antics, i segurament són alguns dels primers edificis que es van construir al barri.

A l’entorn de la plaça Can Robacols, però, m’hi esperava una altra sorpresa.

DSCN1031
Carrer Josepa Massanés. S’hi veu una casa que no està encarada al carrer sinó a un passatge perpendicular al carrer.

Aquest és l’únic dels passatges que va quedar dempeus de Can Robacols. És extremadament estret, ja que l’edifici del davant va voler aprofitar al màxim el sòl per edificar. Acull dos edificis, els últims que queden de la cinquantena que hi havia hagut a la barriada.

DSCN1032

Sigui com sigui, artístic, bonic, pintoresc, o lleig, humil, poc interessant, em sembla important que Can Robacols segeuixi existint, encara que només sigui a través d’aquest petit passatge. Cada barri necessita poder explicar-se el seu origen. El Camp de l’Arpa té la fortuna que encara existeixi una petita part del seu origen humil i rural, d’allò que va ser fa dos-cents anys, molt abans de les fàbriques, del tren, del modernisme.

robacols google
Imatge actual de la zona amb el traç dels antics carrers de Can Robacols, en taronja, i els edifics dels carrers Llagostera i Josepa Massanés, encerclats en vermell.

Anuncis