D’entrada us demano disculpes. Tot i el títol, avui no parlarem ni de Faustino León ni de Pau Hernández. Però no he trobat un títol més addient per explicar-vos la història d’avui; al final us explicaré per què.

DSCN1142

A primer cop d’ull, l’Eixample pot semblar una zona monòtona. Els carrers i les illes sempre de la mateixa mida i de la mateixa forma. Tanmateix, si un s’hi passeja tranquil·lament, veurà detalls i diferències subtils. Quan es va construir, el disseny de Cerdà es va imposar de forma avassalladora sobre les construccions anteriors, masies i petits nuclis de menestrals. Per trobar alguna cosa, algun vestigi del passat, haurem de mirar a dins de les illes. Aquí hi trobarem centenars de subtils rastres del seu passat.

DSCN1144

En una illa, al barri de la Sagrada Família, propera al Clot, delimitada pels carrers Cartagena, Castillejos, Provença i Rosselló hi trobem un passatge. S’hi entra pel carrer Cartagena.

DSCN1122

Ben aviat, però, el passatge es bifurca en dos. El passatge León (dedicat a Faustino León, propietari dels terrenys) segueix recte, perpendicular al carrer Cartagena. El passatge Pau Hernández (jesuïta, escriptor i pedagog), en canvi, discorre en diagonal, en un angle de 45 graus. Cap al final del passatge Pau Hernández surt un tercer passatge, que uneix el passatge León amb el de Pau Hernández, que s’han allunyat a l’anar en direccions diferents. Els tres passatges formen un triangle. Aquest tercer passatge, però, no té un nom propi, sinó que pren el nom del passatge Pau Hernández.

DSCN1136

La forma dels passatges és, si més no, curiosa. Normalment, els passatges tallen la illa pel mig, dividint-la en dues meitats, i de forma horitzontal o vertical. A la illa inferior, delimitada pels carrers Cartagena, Castillejos, Provença i Mallorca, hi surt un altre passatge, el passatge Vilaret, que també talla aquesta illa i la de sota (Cartagena, Castillejos, Mallorca i València) en diagonal.

DSCN1129

Per què aquest traçat estrany? No cal que us digui que hi ha una raó al darrere. Per saber-ho, haurem d’anar al barri del Clot-Camp de l’Arpa. Fa uns dies vam conèixer l’encreuament dels carrers Freser i Rogent, o el que és el mateix, l’encreuament de l’Antic Camí d’Horta i la Riera del Bogatell. Avui agafarem el carrer Freser en direcció a l’Eixample.

El carrer Freser segueix fins a la plaça Heroïnes de Girona i desapareix. Si creuem el carrer Dos de Maig i Rosselló seguint l’hipotètic traçat en diagonal del carrer Freser, ens trobarem amb una imponent illa de l’Eixample.

DSCN1102

Dos de Maig, 274

El primer que farem és baixar pel carrer Dos de Maig. A la banda Besòs hi veureu un edifici més baix i més antic que els del voltant i que deixa al descobert els murs dels edificis del costat. Tot i que les façanes estan ben alineades amb el carrer, per dins veureu que les parets dels edificis tenen un estrany traçat diagonal. És una mostra inequívoca del traçat, també en diagonal de l’Antic Camí d’Horta, que passava ben a prop d’aquí. Per influència del seu traçat, totes les finques i propietats es traçaven en paral·lel amb l’antic camí, però, en diagonal amb el carrer Dos de Maig.

DSCN1104

Jardins de Montserrat Roig.

Entrem a la nostra primera illa (Cartagena, Dos de Maig, Rosselló, Provença), pels jardins de l’interior d’illa, els jardins Montserrat Roig (s’hi pot accedir des dels carrer Rosselló i Provença). Hi trobarem un petit jardí, tranquil i agradable. A la part de baix del jardí hi trobarem un mur que separa el petit parc d’un taller o magatzem. Fixeu-vos en aquest mur. Té un recorregut en diagonal, inconfundiblement diagonal, que ens delata que segueix encara el traçat de l’antic camí, que fins fa poc passava per dins d’aquesta illa.

DSCN1105

La pròxima illa que visitem (Cartagena, Castillejos, Rosselló, Provença) és la dels passatges León i Pau Hernández, que hem conegut al principi. Però hi tornarem a entrar un altre cop. Potser pensareu que el passatge Pau Hernández, amb el seu traçat en diagonal, és un vestigi del camí d’Horta.

ICC RM.44635 1962

Mapa de Barcelona de 1962. Font: Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).

Doncs no del tot. Com es veu al mapa de 1962, el passatge Pau Hernández discorria paral·lel i a poquíssima distància de l’antiga carretera. Les cases que poblen el passatge per la banda de baix donaven al camí per la seva part posterior.

DSCN1159

Cantonada dels carrers Provença i Castillejos.

Sortim de la illa i ens dirigim a la illa següent. Però parem un moment a la cruïlla dels carrers Provença i Castillejos, per mirar-nos aquesta illa, plena de passatges, des de fora. Hi veureu que les finques i els seus murs estan en diagonal respecte al carrer Provença, i no en perpendicular, com seria normal. Són, també, un vestigi del pas del camí.

DSCN1118

Entrada al passatge Vilaret, des del carrer Provença.

Just aquí hi trobem el passatge Vilaret. El seu traçat en diagonal no coincideix amb el de la carretera de Ribes, però hi té una relació molt estreta. El seu traçat és perpendicular a la carretera. Quan es començà a urbanitzar el passatge, només hi havia camps al voltant i el traçat dels carrers del nou Eixample encara era incert. L’únic punt de referència era el camí d’Horta. Probablement per això es va decidir prendre aquest traçat que ara talla dues illes en diagonal.

A partir d’aquí, el traçat de l’antiga carretera es dilueix. Des del carrer ja no és visible. Però si poguéssim entrar a la illa dels carrers Padilla, Castillejos, Mallorca i Provença, veuríem que l’interior d’illa segueix perfectament el traçat del camí d’Horta.

gross

Imatge aèria del barri de la Sagrada Família. En vermell, el carrer Freser, en taronja, els vestigis de l’Antic Camí d’Horta, i en groc, el passatge Vilaret.

Portem estona caminant (almenys virtualment) i el nostre viatge s’acaba. El camí d’Horta, però, ens reserva una última sorpresa. Ens dirigim a la illa de Lepant, Padilla, València i Mallorca, i prenem el carrer Mallorca. Som ben a prop de la Sagrada Família, i hi podrem veure nombrosos turistes. Ens espera l’entrada d’un últim passatge.

És el passatge Utset, un cul de sac. El passatge és absolutament perpendicular al carrer Mallorca i res ens fa sospitar que pogués seguir el traçat de la carretera. Tanmateix, si anem al final del passatge hi veurem l’entrada d’un antic magatzem o taller, avui una escola de ball.

DSCN1162

La seva paret forma un angle curiós. I és que el mur esquerre, on hi ha l’entrada de l’escola, segueix també el traçat del Camí d’Horta. Fins als anys 1950, el passtge Utset connectava el carrer Mallorca amb el Camí d’Horta. El camí va anar desapareixent com a carrer per quedar-se amagat en els vestigis que hem conegut avui.

I és això el que fa fascinant aquesta zona de l’Eixample. El cul-de-sac del passatge Utset podria ser tan sols una paret mal encarada. Però explica d’un camí, d’una vila, de la seva gent. La història de les bugaderes que anaven d’Horta a Barcelona a portar la roba neta als burgesos de la ciutat i tornaven a Horta, al vespre, amb la roba bruta. Dels pagesos que anaven a vendre els seus productes al mercat. Dels viatjants.

ICC SACE 1929. RF.16616

Imatge aèria de l’entorn de la Sagrada Família de l’any 1929. S’hi veu el pas de la carretera de Ribes, ressaltada en lila. Font: ICC.

És per això que enlloc de titular aquesta entrada amb el nom que li toca (“Vestigis del camí d’Horta” o “El camí amagat”) he decidit posar-li el nom dels dos passatges que em van ajudar a descobrir el traçat d’aquest camí dins l’Eixample. He volgut evitar un títol que fos massa evident. El camí, amagat en centenars de petits vestigis, es mereixia un títol molt més subtil.

Anuncis