Des de fa un temps, la plaça del Carme s’ha convertit en la plaça més bonica de Barcelona. Es troba a la barriada del Camp de la Creu, ben a prop del carrer Entença, en l’encreuament amb el carrer Montnegre, al districte de Les Corts. És una de les places més antigues de l’antiga vila i de totes la menys coneguda i concorreguda.

DSCN0998

Plaça del Carme, mirant cap al carrer Morales.

L’antic municipi de Les Corts de Sarrià era una zona poc habitada (el 1897, l’any de la seva annexió a Barcelona, no arribava als sis mil habitants) i sobretot de caràcter rural i menestral. Tot i això va tenir també certa activitat industrial. L’immens recinte de Can Batlló fou la primera i única gran fàbrica que s’hi va construir, però al barri hi hagué també tallers i fàbriques més petits. El que avui és l’actual Escola Industrial, es troba al barri de l’Eixample Esquerra, però, fins l’any 1897 formà part del municipi de Les Corts.

A finals del segle XVIII, s’estableix un primer prat d’indianes, el Prat d’en Rull. A partir de 1830, sorgeixen diverses fàbriques que produeixen productes químics (des de llumins a sulfats met’al·lics). A més, s’hi estableixen diversos tallers de xarol, entre els que destaca el taller de Manuel Castells, fundat l’any 1868.

Moltes de les fàbriques del municipi es concentraran entre la Travessera de Les Corts i els carrers Numància i la Carretera de Sarrià, relativament a prop de Can Batlló. Entre elles, dos fàbriques químiques, el taller de Manuel Castells i un taller de botons, al carrer Morales.

DSCN1000

Carrer Morales, just per sobre de la plaça del Carme, amb alguns dels edificis més antics del barri. 

D’aquesta manera, Les Corts també va tenir els seus propis nuclis obrers, com la Colònia Castells, el barri del Camp de la Creu o els passatges Tubella, Comte Güell, i Albert Pinyol. Com és lògic, gran part d’aquests nuclis, com la Colònia, el Camp de la Creu i els passatges Tubella i Albert Pinyol es trobaven dins l’incipient zona industrial al voltant de la Travessera de Les Corts i propera a Can Batlló.

I avui parlarem, justament, de la primera barriada obrera que va tenir la vila: el Camp de la Creu. Avui en dia, aquest nom ha caigut pràcticament en desús, però durant la independència del municipi designava un dels quatre districtes que va tenir Les Corts: Corts Velles, Corts Noves, Can Batlló i Camp de la Creu.

ICC RM.24466 1890, Josep Maria Serra

Detall del mapa de Josep Maria Serra, de 1890. Com podeu veure, gran part del municipi encara no estava edificat. A dalt, a l’esquerra, hi ha el nucli central del municipi, Les Corts Noves, al voltant de la plaça Concòrdia. Al centre, just sota la ‘R’ de ‘Las Corts’, s’hi pot veure el barri del Camp de la Creu i la plaça del Carme. 

Dins d’aquest districte, s’hi troben la Colònia Castells i el barri del Camp de la Creu. Ambdós barris estan al costat l’un de l’altre i compartien una mateixa població, establerta allà sobretot per treballar en les fàbriques de xarols.La Colònia rep el nom de la família propietària de la major de les tres fàbriques de xarols de la zona; el carrer Morales, al Camp de la Creu, és dedicat a Manuel Morales, soci de Manuel Castells.

De fet, són un mateix barri. O no del tot. El Camp de la Creu sorgeix com a barri quan, al costat, s’hi construeix la Colònia Castells, amb una fesomia pròpia i un nom nou, a la dècada del 1920. El Camp de la Creu fou urbanitzat a partir de 1870, i per tant feia dècades que existia quan va sorgir la Colònia. El centre del barri es troba a l’encreuament dels carrers Montnegre i Numància, ben a prop de la plaça del Carme.

DSCN0985

Passatge Piera, Colònia Castells.

Des de l’any 2010 tant la Colònia com el Camp de la Creu han patit un procés d’enderroc  que pot fer desaparèixer tota la Colònia i gran part del Camp de la Creu. Avui en dia, només queda dempeus un passatge sencer de la Colònia, el passatge Piera. El carrer Castells, que dóna nom a la Colònia, està en fase de ser enderrocat.

El Camp de la Creu ha patit una sort semblant, però no tant coneguda com la Colònia, de la qual s’han escrit nombrosos article i s’ha fet un reportatge a TV3. Tot i això, el barri té més sort que la Colònia, ja que no desapareixerà del tot. De fet, a dia d’avui, ja s’han acabat els enderrocs que estaven previstos.

El centre del barri és la plaça del Carme. A la primera foto que us mostrava, s’intueix que és una plaça típica del segle XIX, com n’hi ha tantes a Sants i Gràcia, tant apreciades pels barcelonins. Fins i tot no hi falta una antiga bodega.

DSCN0999

Plaça del Carme, fotografiada des del mateix lloc que la foto del principi, però des d’un altra angle, aquest cop mirant cap al carrer Numància.

Si girem la càmera, veureu, que avui, han desaparegut molts dels edificis que formaven la plaça, tots centenaris. Fins el 2010 hi havia un conjunt d’edificis amb molt d’interès, de planta i pis, i organitzats al voltants d’un petit passatge.

DSCN1568 - copia

Passatge Roca, 2010. Era situat just on hi ha el descampat de la fotografia anterior.

Tot el conjunt formava part del Catàleg Arquitectònic de Barcelona. Però aquest fet no va salvar els edificis de l’enderroc, ja que tenien el nivell de protecció D. La categoria D permet l’enderroc dels edificis, sempre i quan abans se’n faci un estudi fotogràfic i arquitectònic.

Com la plaça del Carme, més de la meitat dels edificis catalogats, sobretot de les zones de la perifèria, tenen el nivell de protecció D, és a dir que poden ser enderrocats en qualsevol moment. Així, el Catàleg no compleix la seva funció de preservar aquests edificis, tot i que així ho pregona la seva pàgina web.

DSCN1001

És significatiu que molts dels edificis desprotegits pel Catàleg siguin edificis que van acollir a obrers i pagesos. El menyspreu, oblit i enderroc de l’arquitectura popular, rural o obrera, contrasta amb la valoració, restauració i promoció que es fa de les obres de l’alta burgesia al districte (a Les Corts el Palau i Monestir de Pedralbes, les Cavalleries Güell o els edificis noucentistes o modernistes de Pedralbes). La situació arriba a l’absurd en que el Catàleg encara enumera i descriu els edificis que el mateix Ajuntament ja ha enderrocat.

CP25-1

Projecte de la futura plaça del Carme.

Està previst que la plaça del Carme torni a estar edificada, mantenint els pocs edificis originals que encara té. Com és habitual, s’hi construiran habitatges de luxe i un petit hotel. Tanmateix, els edificis no respectaran ni l’entorn, ni la història, ni la fesomia antiga de l’espai.

Per això us animo a que aneu a visitar la plaça. Veure-la despoblada d’edificis, plena de descampats i runa, pot ser feridor, i encara més si l’havíeu conegut abans dels enderrocs. Llavors, però, no l’esteu veient com es mereix.

DSCN0997

Detall de la plaça del Carme, amb un rètol antic, de mitjans del segle XIX. És un dels poquíssims rètols de carrer antics que es conserven a Les Corts, probablement, l’únic.

Imagineu-vos com devia ser la plaça fa quatre, deu o cent anys. Erma i deserta com està ara, us serà més fàcil fer-ho que no pas si estigués edificada. Us podeu imaginar el que vulgueu, el que us vingui de gust. Avui en dia la plaça del Carme és alhora passat i futur. Els descampats hi són tant per recordar-la, per plorar-la, per indignar-se, com per imaginar-la, per desitjar-la. Com cadascú vulgui.

I és que, avui, ser en aquesta plaça només et permet ser optimista. Malgrat tots els enderrocs, la privatització i gentrificació volguda de les zones més populars de Les Corts, malgrat tot, la plaça del Carme encara segueix existint. És senzillament per això que la considero la plaça més bonica de Barcelona.

Anuncis