Anem a Sant Just Desvern. Estrenem municipi, i no ho fem per atzar. Barcelona és ple d’hotels moderns i luxosos; i amb prou feines en queden d’antics hostals que van allotjar als visitants que van arribar a Barcelona fa centenars d’anys. Visitants que venien caminant, cansats i afamats.

hostal de sant martí, 1980

Antic Hostal del Camí fondal de Sant Martí de Provençals, enderrocat a la dècada de 1990. Avui, hi ha el Mercat de Provençals. Article d’el Periodico.

Sovint, les cases d’hostes, no eren més que cases amb llits de sobres. Hostes i amfitrions compartien cuina, menjar i casa. A partir del segle XVII, algunes masies es van especialitzar i van començar a compartimentar la cuina i la casa.

Que Sant Just tingui dos hostals tampoc no és casualitat. I és que darrere la història dels dos hostals de Sant Just hi ha la història dels dos grans camins que passen per la vila.

Dos camins

La Via Subteriora, l’antic camí ral, és una via d’origen romà o fins i tot pre-romà.  Creuava el pla de Barcelona per la part superior per connectar la nova colònia de Barcino amb la Via Augusta, que en aquest punt passava per l’interior. Ambdós camins es trobaven a Martorell i Montgat. És força probable que el camí també connectés els nuclis ibers, fet que el convertiria en el camí més antic i important del pla.

Després de sortir de Barcelona a través de la Travessera de Les Corts i la Travessera de Collblanc, que segueixen el traçat de la Via Subteriora, el camí pujava fins al Coll de Finestrelles, ja a Esplugues. Seguint aproximadament l’actual carrer Via Augusta arribava al que ara és el municipi de Sant Just Desvern. Creuava el poble pels carrers de la Creu, la Creu del Raval, Bonavista, Badó, la plaça Campreciós i es dirigia a l’Avinguda de la Riera. Després, Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei i Martorell, creuant el riu Llobregat pel Pont del Diable.

dos hostals

Mapa de Sant Just Desvern. Marcat en vermell, l’antic camí ral, i en lila, la carretera reial.

El segon camí és la Carratera Reial. Fou construït a mitjans del segle XVIII i connectava Barcelona amb Madrid.  El seu traçat és molt més rectilini que el traçat de l’antic camí ral, que, a més de Martorell, també portava a Lleida, Saragossa i Madrid. Equival al carrer de Sants, la carretera de Collblanc, l’avinguda Laureà Miró. Quan arriba a Sant Just Desvern, la via pren el seu nom antic: Carretera Reial.

La nova carretera va desbancar del tot l’antic camí. I ràpidament s’hi van començar a construir petits nuclis, atrets pel tràfic. Com heu vist, però, el traçat de l’antic camí no va desaparèixer, sinó que va quedar integrat dins del poble.

L’Hostal Vell

El cas és que a Sant Just Desvern, com en tants altres pobles, hi havia un hostal. Com tots els hostals, no era situat dins el nucli del poble. Es trobava un xic abans de l’entrada del nucli antic, just al davant de la creu del terme.

DSCN1173

L’Hostal Vell, o Hostal de la Creu.

Al seu voltant va sorgir un petit nucli, el Raval de la Creu, que encara dóna nom al carrer que connecta l’Hostal amb el carrer Bonavista, que al seu torn porta a l’església de Sant Just, seguint, és clar, el traçat romà. Del Raval queden encara tres edificis, a més de l’ala dreta de l’Hostal, que s’estén pel carrer, com volent acompanyar als viatjans que prosseguien el seu camí.

DSCN1177

Raval de la Creu, que segueix el traçat del camí ral.

De fora, l’edifici sembla una masia, una fantàstica masia basilical. I segurament ho va ser durant molt de temps. Però un detall la diferencia de les altres masies santjustenques com Can Campreciós o Can Freixes, també del segle XVII.

DSCN1174

A la façana, en un lloc prominent, hi veiem l’emblema de la vila, una campana, per recordar als viatjans que han arraibat a Sant Just Desvern. A sobre hi veiem una data de construcció: 1700. L’Hostal, però, és més antic, segurament del segle XVII.

Can Ristol o Can Solanes de la Carretera

El mateix emblema el trobarem a Can Ristol, l’Hostal Nou. Va ser construït a finals del segle XVIII al costat de la nova carretera reial. El nou hostal també és de tipus basilical i també sembla una masia. Però el sostre és recte, no hi ha cases adossades i l’emblema de la façana està més elaborat i millor conservat.

DSCN1170

Can Solanes també porta l’emblema de Sant Just a la façana, aquest cop emmarcat dins d’un elaborat escut.

DSCN1169

També aquí, hi va créixer un petit nucli de cases, seguint la carretera, el barri de l’Hostal. Gairebé totes les cases es conserven, molt ben restaurades. Construïdes a finals del segle XVIII i principis del segle XIX, porten sovint la data de la seva construcció amb orgull a la façana.

DSCN1005

Els dos hostals de Sant Just són força a prop. Els connecta el carrer Bonavista, ple de petites o grans torres centenàries, algunes d’elles modernistes.

Dos hostals, dos camins

El que és extraordinari és que s’hagi conservat l’Hostal Vell, més de dos segles després de deixar de ser un hostal, dos segles després que el camí ral deixés de ser el camí ral. L’Hostal Vell es va convertir en una escola i avui en dia està dividit en petits habitatges.

Com us deia al principi, els dos hostals expliquen la història de dos camins. I ho torno a repetir. Per què en cap altre indret no s’explica millor la història dels dos camins que aquí. Comparant els dos hostals, podrem veure de primera mà com la carretera borbònica va substituir l’antiquíssim camí ral. És significatiu que l’hostal nou estigui millor conservat i restaurat que l’hostal vell o que gran part dels edificis del nucli vell, del Raval de la Creu s’hagin enderrocat en els últims anys, mentre que el barri de l’Hostal al voltant de la Carretera Reial, s’hagin restaurat.

DSCN1179

Carrer de la Creu. Just al davant de l’Hostal Vell hi subsisteixen tres cases de l’antic Raval.

Tanmateix, passejant per la Carretera Reial, tindrem la sensació d’estar caminant per una carretera. La Via Subteriora, en canvi, forma part de l’espina dorsal de Sant Just. Rep cinc noms diferents. I hi trobem el mercat, l’església, l’ajuntament, l’antic casal, les masies de Can Campreciós, Can Ginestar, Can Cardona i, és clar, l’Hostal Vell.

Aquesta és la virtut d’un camí tortuós i que s’adapta al relleu del territori. Amb el pas dels segles s’ha convertit en l’origen i el nucli de moltes de les viles del pla de Barcelona. La carretera reial encara no s’ha acabat d’integrar dins de les viles i els barris com a un carrer més, dos cents cinquanta anys després d’haver-se construït.

Anuncis