Sovint hi ha detalls que ignorem. Els podem veure centenars de cops sense adonar-nos que hi són. Per atzar, o potser no, els descobrim o se’ns descobreixen.

Els vuitanta centímetres de Wellington

Una part del carrer Wellington fa de frontera entre els districtes de Ciutat Vella i Sant Martí. A una banda hi trobem el parc de la Ciutadella i a l’altra l’antiga caserna militar, on avui hi ha la Universitat Pompeu Fabra.

A l’encreuament amb el Passeig de Pujades hi ha l’inici de l’Avinguda Meridiana. Aquí s’hi troben els barris del Parc i Fort Pienc. Hi veiem un edifici nou, una residència d’estudiants de la universitat Pompeu Fabra, i al costat, un edifici antic. De fet, és un dels primers edificis que es van construir al carrer Wellington i en tot el barri del Fort Pienc, a la dècada de 1870.

Wellington-Pujades DSCN3072

Els dos edificis podrien estar enganxats; això seria el més lògic. Però no ho estan; els separen uns vuitanta centímetres, com si aquest bocí de buit representés els cent trenta anys que separen la construcció dels dos edificis.

Ben a prop, seguint pel passeig Pujades en direcció Llobregat, veiem una entrada i un mur gris que forma un passatge força anodí. No hi podrem entrar, ja que hi ha una porta metàl·lica.

Wellington-Pujades DSCN3073

El passatge  ens confirma una cosa. El seu traçat en diagonal coincideix amb el dels edificis del carrer Wellington. Alguna cosa passava per aquí, i ho feia en diagonal.

Riu, riera, canal

pont sobre el bogatell

Pont sobre el Bogatell, al Poblenou, l’any 1910.

Hi passava un riu. Costa d’imaginar que per aquí hi pogués passar res; però fins als anys 1940, l’espai era força més gran. Hi haguéssim vist un canal amb aigua força insalubre.

L’aigua d’aquest riu venia de la Riera d’en Malla, una de les rieres més importants de la ciutat. Si creuem el carrer Marina en direcció al Poblenou ens trobarem amb l’avinguda Bogatell, que talla en diagonal totes les illes del barri d’Icària. Fins als anys 1980 hi passava la continuació del que veiem aquí.

Per que aquí no hi no s’ha conservat el seu traçat i sí que s’ha fet al Poblenou? Probablement no hi un sol motiu. En aquest punt, el traçat del canal era força sinuós. Al barri d’Icària, en canvi, seguia una línia recta, que resultava més fàcil d’urbanitzar.

ICC RM.24466 1890, Josep Maria Serra

Fragment del mapa de Josep Maria Serra, 1890. Hi veiem la frontera (en vermell) entre els municipis de Sant Martí i Barcelona. La marcava la riera d’en Mariner. Ressaltat en vermell, el traçat de la Riera d’en Malla i el Bogatell. Font: Institut Cartogràfic de Catalunya. 

A l’encreuament dels carrers Pujades i Marina, al lloc on avui comença l’avinguda del Bogatell, l’antiga riera d’en Malla rebia un últim afluent; la Riera d’en Mariner. Ambdós creaven el Bogatell, que desembocava al mar prop del Cementiri del Poblenou.

La Riera d’en Malla

Fins al segle XIX, la Riera d’en Malla travessava l’Eixample Dreta fins a plaça Catalunya i baixava per la Rambla. De fet, la Rambla era part de la riera; no era res més que el curs baix de la Riera d’en Malla. L’edifici del carrer Wellington es va construir al mateix temps que es canalitzava el Bogatell, l’any 1870.

ICC RM.2286 1870

Mapa d’lldefons Cerdà de 1870 amb el nou traçat de la riera, encara per construir. Font: Institut Cartogràfic de Catalunya.

Les constants inundacions van fer que es decidís canalitzar-la en direcció al Poblenou per poder convertir la Rambla en un passeig. L’última gran riuada, l’any 1862, havia malmès el teatre del Liceu, acabat de reconstruir després de l’incendi de 1861.

Amb l’enderroc del barri d’Icària i la construcció de la Vil·la Olímpica es va cobrir la riera, que era es troba sota l’actual avinguda Bogatell.

desembocadura del Bogatell, 1980

La desembocadura del Bogatell, l’any 1982.

Ara ja sabem a on anava l’aigua de la Riera d’en Malla. Però d’on venia? En parlarem a la següent entrada, dissabte que ve, aigües amunt.

Advertisements