A l’última entrada vam descobrir com una escletxa de vuitanta centímetres entre dos edificis del carrer Wellington eren un vestigi de la riera d’en Malla que després acabava desembocant al mar com el riu Bogatell. Riu amunt trobem més vestigis del que durant molts segles havia estat la riera més important de Barcelona.

El lloc que visitarem avui és força conegut, almenys per la gent de Sant Gervasi de Cassoles i Gràcia. Ha estat un indret molt transitat des de fa molts segles, i durant molt de temps es coneixia amb el nom de La Creu Trencada, per que antigament hi havia hagut una creu trencada. Avui coneixem aquest lloc amb el nom de plaça Gal·la Placídia.

Aelia_Galla_Placidia

Mosaïc amb la imatge de Gal·la Placídia. Font: Viquipèdia.

Podria ser, qui sap, que la princesa Gal·la Placídia, filla de l’emperador romà Teodosi I, passés per aquesta contrada. En tot cas, als segles IV i V aquest lloc ja era una cruïlla de camins. D’una banda la Travessera o Via Subteriora, que travessava la part alta del pla de Barcelona des Sant Andreu a Esplugues. De l’altra el camí de Barcelona a Castrum Octavium (és a dir Sant Cugat del Vallès). Si us mireu el campanar del monestir de Sant Cugat veureu que la base és feta de carreus romans. Són la resta d’un fortí que formava part del castell d’Octavià.

1665

Mapa parcel·lari de 1931. Hi veiem ressaltat blau la Riera de Sant Gervasi (cliqueu sobre la imatge per ampliar-la). Els fragments en vermell són els trams que encara existeixen. Un, més amunt, ja va aparèixer al blog, al febrer del 2014. Font: ICC

Però en aquest lloc no només s’hi creuen camins. També s’hi fan i desfan quatre rieres. De la muntanya baixen la riera de Cassoles (l’actual Avinguda Príncep d’Astúries) i la de Sant Gervasi, que passaria més o menys entre els carrers Balmes i Lincoln i Regàs. Quan es troben, just a la Plaça Gal·la Placídia formen la famosa Riera d’en Malla, que després acabaria entrant a la ciutat per les Rambles; de fet les Rambles són la riera. Dit d’una altra manera: en algun temps remot les Rambles no començaven a la Font de Canaletes sinó aquí.

La Riera de Cassoles de fet no era una riera. Segons Magí Travesset, era el camí de Sant Cugat. L’erosió i la manca de vegetació que pateixen tots els camins el va acabar convertint en una riera. És aquí que apareix la quarta riera, la Riera de Sant Miquel. En el moment en que s’unien les Rieres de Cassoles i Sant Gervasi per crear la Riera d’en Malla, sorgia una altra riera. Les quatre rieres formaven una forma de ‘x’.

DSCN2067

La Riera de Sant Miquel encara dóna nom a un carrer de Gràcia. Antigament, però, no era cap riera sinó un tros del camí romà de Barcelona a Sant Cugat. Aquesta casa fa cantonada entre la Riera (a mà esquerra) i el carrer sant Gabriel.

L’embolic de camins i rieres ens confirma dues coses. Primer, que aquest era un  lloc important. En segon lloc, que valia més no ser-hi el dia que plovia molt.

Gal.la Placídia, 1932

La plaça Gal.la Placídia l’any 1932.

Podríem parlar de les masies que poblaven aquesta zona, dels petits nuclis que hi van sorgir als segle XIV i XV, com el Camp de la Granada i d’en Tuset, o d’on podria ser l’Olivera Rodona que apareix en tants mapes medievals. Però hem vingut aquí per parlar de la Riera d’en Malla.

Ens queden dos vestigis. Haig d’admetre que descobrir-los ha estat fruit de l’atzar més absolut. Els havia vist centenars de cops fins que, de cop, aquest estiu em vaig adonar què eren. Són ben evidents, però alhora estan molt ben camuflats. Potser per això han sabut sobreviure tant de temps..

Els dos murs

DSCN2071

Fa cinquanta anys Gal·la Placídia tenia molts edificis que no donaven a  la plaça sinó als carrers dels costat. D’aquests només en queden uns pocs, com aquest, que té l’entrada al carrer Regàs. Des de la plaça només podem veure la façana posterior.  I això és justament el fet interessant.

Regàs, 8

La façana principal, al carrer Regàs, 8.

Ningú ha volgut mai construir l’entrada de casa sobre una riera. Quan es va construir aquest edifici, la riera encara passava per la plaça, arran de la part posterior.

Si us fixeu, entre la part posterior de l’edifici i la plaça no hi ha un sinó dos murs. Un, de color blanc, dóna directament a la plaça. L’altre, més alt i de color beix, travessa el solar entre l’edifici i la plaça en diagonal. Per què? Crec que no cal que contesti la pregunta.

Pocs metres per sobre d’aquesta paret, al bell mig de la Via Augusta, era l’indret on es trobaven la Riera de Cassoles i la de Sant Gervasi per formar la Riera d’en Malla.

La riera del taller d’autoreparació

DSCN2075

Si pugem al carrer Laforja, just a la cantonada amb el començament del carrer Lincoln, hi trobarem l’entrada d’un garatge. Però si us fixeu no és una entrada normal, sinó que té un traçat estranyament corbat.

DSCN2076

I és que això no ha estat sempre l’entrada d’un garatge. Abans no era res més que la llera original de la Riera de Sant Gervasi, just abans de trobar-se amb la Riera de Cassoles. L’antic propietari del garatge va aprofitar el traçat de la riera per construir-hi el seu taller.

Noms de carrers i noms de lloc.

Un topònim, un nom de lloc, neix quan la gent que hi passa comença a anomenar l’indret amb una paraula comuna. El topònim de la Creu Trenada va sorgir al segle XVI i es va perdre al llarg del segle XIX, amb la construcció de l’estació de Gràcia del tren de Sarrià, l’any 1864. El fet que es triés aquest lloc per a la parada del tren, per cert, no és gens casual.

estació de gràcia

L’antiga estació de Gràcia, cap a l’any 1910, quan el tren de Sarrià encara no estava soterrat. El mur en primer terme protegia l’estació de la riera de Cassoles. 

L’avinguda Príncep d’Astúries és un d’aquells carrers dedicats a una persona viva, l’hereu o hereva al tro d’Espanya. De fet, però, podria tenir molts altres noms que s’adaptin millor als seus més de vint segles d’història; com ara Riera de Cassoles o Camí de Sant Cugat.

Per acabar l’article d’avui, la història ens ha reservat una petita broma. I és que just aquí, a la plaça de Gal·la Placídia, l’antiga Creu Trencada, es troben dues Vies Augusta, una falsa i l’altra vertadera.

ICC RM.24466 1890, Josep Maria Serra - copia

Fragment del mapa de Josep Maria Serra, de 1890. Veiem que la riera de Sant Gervasi fa de frontera entre els municipis de Sant Gervasi de Cassoles i Gràcia. També hi apareixen les vies del tren de Sarrià. Font: ICC.

Com us podeu imaginar, la Via Augusta que avui es diu així no és l’autèntica Via Augusta ni ho ha estat mai. És l’avinguda que va sorgir quan es va soterrar el tren de Sarrià i que durant molts anys es deia, senzillament, Carrer del Ferrocarril. La Via Augusta vertadera (de fet, una variant de la Via Augusta) és la Travessera de Gràcia. Aquí que la història ens convoca, ens mira i ens somriu.

Anuncis