Si una cosa ha marcat el Raval al llarg dels segles és el seu passat rural. Durant la majoria de la seva història ha estat un territori de camps i horts, la principal zona agrícola de la ciutat.

DSCN3410

Carrer de la Lluna. Aquí hi hagué el primer hort que va plantar patates a la ciutat. 

Establerts al poblat de Barkeno, a dalt de la muntanya de Montjuïc, els ibers van ser els primers en conrear la zona. Era un bon indret, a prop del poble, amb abundància d’aigua i un sòl molt fèrtil. Amb l’arribada dels romans el conreu es va intensificar encara més.

Porta de Sant Antoni i de Tallers, Raval, Valldonzella extramurs

Detall del gravat que Adrian Wyngaerde va fer de la ciutat, l’any 1563. S’hi veu la zona del Raval, plena d’horts i camps i amb alguns edificis aïllats.

Però van ser els àrabs i berebers els qui van convertir el Raval en el que és ara: un lloc amb nom. Després de la caiguda de la Barcelona musulmana en mans dels francs, l’any 801, la població musulmana va anar a viure a fora del recinte emmurallat, a la zona més propera al port, al voltant de l’actual carrer Ample i al Raval. Es guanyaven la vida sobretot com a pagesos. Ells van acabar batejant aquest lloc amb el nom de Raval, una paraula d’origen àrab.

Volem muralles!

Amb els segles, el Raval es va anar urbanitzant. Amb la construcció de la segona muralla, que envoltava els barris del Pi, la Ribera i els Arcs per la Rambla, els habitants del Raval van proposar construir també una muralla que protegís l’entorn de la plaça del Pedró i el barri del Carme.

DSCN3421

Hostal de la plaça del Pedró, del segle XVII.

Amb la construcció de la muralla, a llarg del segle XVI, l’activitat agrícola encara es va intensificar més. El Raval s’urbanitza a poc a poc, però alhora manté molts horts que serveixen per abastir la ciutat en cas de setge.

Fins al segle XVIII, l’horta del Raval anava més enllà de les muralles. La zona del Poble-sec, Sant Antoni i el Raval formaven un gran conjunt mig rural i mig urbà, ple de masies, camps, horts, alguns tallers, monestirs i hostals per als viatgers que arribaven a Barcelona.

L’any 2013 es van trobar les restes d’una masia del segle XVI a la reforma del Mercat de Sant Antoni. Es trobava just a la sortida de la muralla, davant del portal de Sant Antoni. Les masies i els horts, per tant, s’estenien a banda i banda de la muralla.

DSCN3457

Detall de la plaça de Sant Galdric, a la façana posterior del palau de la Virreina.

Els pagesos anaven a vendre els seus productes a l’encreuament de la Rambla amb el carrer Sant Pau, a l’antic Pla de l’Os, a prop on ara hi ha el mercat de la Boqueria. Encara avui, hi trobem la plaça de Sant Galdric, just a sobre del mercat. Sant Galdric és el patró de la pagesia; la seva plaça era la plaça dels pagesos.

1840 RL.23360_0942-0943

Fragment d’un mapa de 1840. Llavors, al Raval, encara s’hi podien trobar nombrosos horts i camps. Font: Institut Cartogràfic de Catalunya.

És aquí on els últims pagesos del Raval van seguir venent els seus productes, fins ben entrat el segle XIX. I és aquí on comença el nostre viatge. Avui busquem què en queda del passat rural del Raval.

Els noms rurals

El primer vestigi el trobem en els noms de carrers i llocs. I de tots aquests destaca el monestir de Sant Pau del Camp. És l’edifici més antic del Raval. Quan es va construir, era envoltat d’aiguamolls. Durant segles va ser l’únic edifici de la part baixa del Raval, fins que es va assecar l’estany i la zona es va convertir en una horta.

DSCN3491

Tot i que l’església es va construir al segle XII, conserva alguns elements més antics, com aquests, a l’entrada, probablement d’origen visigòtic.   

L’afegit del Camp és una referència clara al caràcter rural que havia tingut el seu entorn. Tot i així, durant molts segles es coneixia senzillament com a Sant Pau, ja que era l’única església dedicada a aquest sant. No sabem quan va aparèixer l’afegit del Camp, però és probable que estigui relacionat amb la murall de les Rambles, que va excloure aquest monestir i el de Sant Eulàlia del Camp, que estava situat a prop de l’actual Arc de Triomf.

DSCN3426

Rètol del carrer Hort de la Bomba

A prop de Sant Pau del Camp trobem tres carrers més que tenen noms de caràcter rural. En primer lloc, el carrer dels Horts de Sant Pau, que recorda els horts que envoltaven el monestir. El carrer de les Flors conserva la memòria del que va ser el primer lloc de Catalunya on es van conrear flors ornamentals. El carrer Hort de la Bomba recorda l’existència d’una bomba per extreure l’aigua d’un pou.

Les masies del Raval

Però, a part dels noms, queden masies al Raval? De totes els indrets inversemblants on hi ha a masies a Barcelona, segurament seria aquest el lloc més sorprenent on trobar-ne.

Una masia és un edifici on hi viu gent que treballa i viu de la terra que conrea, generalment, al voltant mateix de la masia. Aquest fet, però, sempre és difícil de comprovar, i demana una investigació exhaustiva que no he fet.

Hi ha diferents llibres que parlen de les cases d’hortolans o cases rurals del Raval. Basant-me en l’obra Raval: Un espai al marge he resseguit el barri per trobar els edificis on van viure alguns dels pagesos de la ciutat.

DSCN3467

Edifici del carrer Sant Pau, cantonada Sant Oleguer, construït a sobre de l’antiga seu del Gremi d’Hortolans de Barcelona, que conservava un relleu un hi figuraven eines del camp. Va ser enderrocat amb la reforma del Raval i reempleçat per un edifici que no respecta l’entorn on es troba.

El llibre dedica tot un paràgraf a parlar dels edificis enderrocats en els últims vint anys. Hi destaca l’edifici del Gremi d’Hortolans del carrer Sant Pau o la casa del pagès Jeroni Sala al carrer Carretes. L’edifici que l’ha substituït inclou almenys una referència al passat rural de l’indret a la façana. De tots els edificis enderrocats des de l’any 1992, destaca sobretot Can Rapau, una masia del segle XV que es trobava al carrer Jerusalem, al costat mateix del mercat de la Boqueria.

Tot i els enderrocs dels últims anys i la manca d’informació encara és possible trobar cases de pagès al Raval. Al barri hi ha molts edificis antics. La majoria, però, són centenaris, construïts al segle XIX, una època en que ja no hi havia camps al Raval.

DSCN3384

Casa del carrer Botella, amb esgrafiats de caràcter rural. L’edifici presenta un lamentable estat de conservació, tot i formar part del catàleg arquitectònic de la ciutat. Just al costat hi va néixer Manolo Vázquez Montalbán.  

Fins a la dècada de 1990, el Raval era un dels barris amb més vestigis rurals de la ciutat. Ser un barri densament poblat justament va permetre conservar les masies, que van quedar integrades dins el casc urbà i reconvertides en edificis d’habitatges. Les masies del Raval i del Poble-sec han desaparegut sovint a causa de plans urbanístics, tant públics com privats, com el de la Rambla del Raval.

A mitjans del segle XIX, la fàbrica de La Canadenca, de la que encara es conserven les Tres Xemeneies, va fer desaparèixer tots els camps de la zona baixa del Poble-sec. El mateix nom del barri ve del fet que les indústries i fàbriques van esgotar els abundants aqüífers que hi havia hagut a la zona.

??????????

Dates de construcció d’una casa a la cantonada dels carrers Botella i Cera.

Al barri, però, també hi ha edificis dels segles XVIII i XVII. És probable que molts d’ells siguin en part masies, ja que un bon nombre d’habitants del Raval eren hortolans i es guanyaven la vida, almenys en part, treballant la terra. Sovint és difícil definir els edificis en categories fixes.

DSCN3419

Casa d’hortolans – masia al carrer Riereta, 34

Un tret en comú de les cases rurals del Raval és la seva orientació cap al mar. Són edificis amb una façana relativament ampla, en comparació amb els edificis construïts en els carrers més urbanitzats: els carrers del Carme, Sant Antoni i Sant Pau. Aquests carrers seguien el traçat d’antics camins romans d’entrada i sortida de Barcelona, i es van urbanitzar abans.

DSCN3432

Casa del segle XVII, al carrer Sant Pau; de caràcter urbà.

Les cases més antigues d’aquests carrers són sovint més estretes. Quan es van construir ja estaven pensades i construïdes per un entorn urbà i no rural.

Al carrer de la Cera trobem dos edificis, probablement del segle XVIII, amb tan sols un pis. Un una de les zones més densament poblades del Raval, és sorprenent trobar un edifici que només tingui planta i pis. És possible que formessin un conjunt i que, al llarg del segle XIX, es dividís en dos habitatges separats.

??????????

Cases d’hortolans – masia o masies al carrer de la Cera.

Els dos edificis són un vestigi increible. Ens expliquen com eren els primers edificis que es van construir al carrer de la Cera. Sovint, les masies del Raval no tenen l’aspecte típic que esperaríem trobar en una casa de pagès. Són edificis a mig camí entre la ciutat i el camp, en un entorn amb horts i camps però on també hi viu població urbana; dins d’un espai limitat i emmurallat.

Els hortolans del Raval no van arribar mai a ser pagesos benestants amb grans extensions de terra. Els seus horts eren petits; però al viure a prop de la ciutat, dins de la muralla podien negociar millor els preus dels seus productes que els pagesos de fora. Estaven organitzats en un gremi i coneixien bé com funcionava el gran mercat a l’aire lliure que era la Boqueria del segle XVIII. La seva terra era molt fèrtil. Al subsòl hi havia llots rics en compost, dels antics aiguamolls del Cagalell, assecats al segle XV.

Les masies del Raval són petites, discretes. Són la memòria rural de la ciutat; una memòria que recorre tots els barris de Barcelona, des de Ciutat Vella a Horta, de l’Eixample a Vallvidrera.

Advertisements