Els rius mai no són els mateixos; ja ho deia Heràclit. Ni tampoc els torrents. En primer lloc, per que l’aigua que hi passa sempre és diferent. Però també per que, sovint, canvia de recorregut. La llera es trasllada, de forma natural, o per l’activitat humana, com per exemple, per esquivar un edifici.

Sovint amb l’aigua dels torrents, també viatgen noms i topònims.  Les pluges els porten aigües avall, i molts cops acaben desembocant al mar.

DSCN3980

Passatge Rere el Cementiri Vell des del carrer del Taulat.

Al barri del Transcementiri, darrere del Cementiri del Poblenou, s’hi troben tres passatges. Fins l’any 1990 hi havia hagut un barri de casetes. Quan van ser enderrocades es van conservar els noms dels tres passatges, ara units en un sol espai urbà.

DSCN4020

Passatge Transversal de la Llacuna, des del carrer Carmen Amaya.

L’indret, ara buit, dibuixa una corba estranya. Venint des del carrer Taulat, el primer tram (el passatge Rere el Cementiri Vell) dibuixa un recorregut en diagonal en direcció al mur del cementiri. El segon (passatge de la Llacuna) va en paral·lel al mur. I el tercer (passatge Transversal de la Llacuna) torna a tenir un recorregut diagonal, però en la direcció oposada.

1656

Fragment del mapa parcel·lari del Pla de Barcelona, de 1933. S’hi veuen les casetes, enderrocades l’any 1990. En vermell, el traçat dels tres passatges. Font: ICC.

Les illes de cases de la part baixa del Poblenou, del Taulat, són totes rectangulars i les carrer paral·lels. Llavors per què no aquests?

1855 RM.267959

Fragment del mapa del Pla de Barcelona d’Ildefons Cerdà, de 1855. Font: Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).

Per aquí passava el curs baix d’un torrent. Acabava desembocant al mar a pocs metres d’aquí, després de fer una última corba, cap al sud. Si ens fixem en el mapa d’Ildefons Cerdà veurem que diversos elements interessants. A més del Cementiri, l’avinguda del Cementiri (l’actual Avinguda d’Icària) i algunes cases disseminades, apareixen dos Bogatells. El del cauce antiguo, avui desaparegut, i el del cauce nuevo, que correspon a l’actual Avinguda del Bogatell.

L’antic Bogatell del mapa de Cerdà enllaça amb un altre torrent que ve de la muntanya, el Torrent de Milans, que naixia al Guinardó, al costat de l’Hospital de Sant Pau, on hi havia hagut la masia de Can Milans. Passa pel passatge Vilaret, travessava la plaça de Glòries i desembocava a l’antiga Llacuna.

Aquesta llacuna es trobava a l’encreuament de l’actual carrer Llacuna (que recorda l’antic aiguamoll) i el carrer Pere IV. Quan es va dessecar, al segle XVIII, per iniciativa dels enginyers borbònics, el torrent es va allargar de forma natural. Seguia per l’actual carrer Àlaba fins a arribar al Cementiri, on som avui, per desembocar al mar.

1890 Josep Maria Serra RM.24466

Fragment del mapa del Pla de Barcelona de Josep Maria Serra, de 1890. Font: ICC.

Fins aquí tot sembla clar. Però hi ha un problema. Hi ha encara un altre Bogatell. Es troba a l’actual barri del Camp de l’Arpa. El carrer Rogent correspon al torrent del Bogatell. Aquest torrent també sorgia al Guinardó (on rebia el nom de Torrent d’en Melis), una mica més al nord que el torrent de Milans.

Continuava pel carrer Sèquia Comtal del Clot i el carrer Sant Joan de Malta. Quan es va començar a urbanitzar el Poblenou es va desviar. És així que anava esquivant els edifici de la Rambla del Poblenou fins arribar al lloc on som ara.

1713

Fragment d’un mapa del Pla de Barcelona de l’any 1713. A la zona del Poblenou apareixen camps i diverses llacunes. Font: ICC.

No és que hi haguessin dos, o tres, torrents del Bogatell. N’hi havia només un, el que passava pel carrer Rogent del Camp de l’Arpa. Amb la construcció de la muralla medieval al voltant del barri de Sant Pere i la Ribera la riera que baixava de Collserola per les Rambles, la Riera d’en Malla, es va desviar cap al nord, al Poblenou. Acabava desembocant justament a on som ara, al costat del torrent del Bogatell, que baixava del Guinardó.

A mitjans del segle XIX, la Riera d’en Malla es va canalitzar, com veiem al mapa d’Ildefons Cerdà. Quan es va convertir en avinguda se la va batejar amb el nom de Bogatell, tot i que, amb la nova canalització, ja no desembocava al mar amb el torrent del Bogatell, al costat del Cementiri, sinó més al sud. És així que el nom d’una riera del Clot va acabar batejant una avinguda que, d’entrada, no té cap relació amb el torrent original.

DSCN4010

Arbres de ribera, al passatge Transversal de la Llacuna.

Però ens queda encara una altra incògnita. L’origen del nom. Segons l’etimòleg Joan Coromines, la paraula Bogatell prové del mot buc, per que el torrent té una forma semblant al del buc d’un vaixell. A Gràcia, dos torrents reben el nom d’olla o cassola pel mateix motiu, la seva forma convexa. És per això que Coromines defensa que s’escrigui amb u: Bugatell.

boga

Les bogues, plantes de ribera, que creixien al Poblenou fins al segle XIX.

Al segle XIX, quan es va començar a posar el nom per escrit, es va optar per la versió amb o, Bogatell, per que es pensava que provenia del mot boga, una planta de ribera, que es trobava prop de la llera del curs baix del torrent.

El nom del Bugatell va baixar aigües avall, va acabar batejant una altra riera que venia de les Rambles, que després es va convertir en una avinguda. I, finalment, es va rebatejar com a Bogatell per convertir-se en un dels topònims que més han viatjat per Barcelona.

Advertisements