Des de fa anys, és una plaça fantasma. Peatonal, amb bancs i arbres grans i vells, un indret tranquil al costat de l’avinguda Meridiana; potser massa tranquil per ser una plaça. Mai no hi ha ningú. En principi no té ni un nom oficial, però el barri l’anomena la plaça de la Guineu.

DSCN4089

La plaça de la Guineu des de l’avinguda Meridiana, amb l’accés tancat per una tàpia.

El nom de la plaça ve del Torrent de la Guineu. Aquest torrent neix al Parc del Guinardó, a la Font del Cuento, al peu del Turó de la Rovira. És la font més coneguda i antiga del barri. El torrent recorre tot el Guinardó i té una estreta relació tant amb la història com amb el nom del barri. Quan brolla de la Font del Cuento gira cap al nord enlloc de baixar directament cap al mar. Aquesta corba es deu al Puig del Cogoll, un petit turó situat a sota del Parc del Guinardó. A sobre d’aquest puig hi trobem el Mas Guinardó, la masia que dóna nom al barri. El molt guineu i guinarda, d’on prové Guinardó, tenen la mateixa arrel i el mateix significat.

GSHWBHCL

El recorregut aproximat del Torrent de la Guineu, en taronja. En vermell fosc, els carrers que segueixen el traçat del torrent. 

Al llarg del seu recorregut hi ha tres carrers que segueixen el traçat del torrent. Al Guinardó trobem el passatge de l’Agregació, que rep el nom de l’agregació forçosa del municipi de Sant Martí de Provençals (al qual pertanyia gran part del barri) al de Barcelona, l’any 1897. A sota la plaça Maragall, hi ha el passatge Artemis, ja dins del barri de Navas, al districte de Sant Andreu de Palomar; el torrent passava pel costat d’una de les fileres de cases.

Després baixava més o menys paral·lel al carrer Navas de Tolosa. Un cop creuada l’avinguda Meridiana arribem a la plaça de la Guineu. Al costat d’aquesta plaça trobem l’últim dels tres carrers que segueixen el traçat del torrent i l’únic que en conserva el nom.

DSCN4097

El Torrent de la Guineu, des del carrer Bofarull i la plaça Islàndia, al barri de Navas. Hi veiem una filera de cases construïdes a la dècada de 1870.

Som en un encreuament històric. En aquest el torrent creua el carrer Bofarull. Navas es distingeix dels barris del voltant per les seves illes de cases, que segueixen el disseny de Cerdà. El carrer Bofarull, però, talla totes les illes en diagonal, ja que el seu traçat és el d’un antic camí, la carretera de Ribes. Aquest camí surt del Portal Nou, a Ciutat Vella, i pren la carretera de Ribes, al Fort Pienc. Segueixen el mateix traçat els carrers del Clot, Bofarull, Major de la Sagrera i Gran de Sant Andreu, en direcció a Montcada. Era la via de sortida de Barcelona cap al nord i l’interior.

1890 Josep Maria Serra RM.24466

Fragment del mapa del Pla de Barcelona de Josep Maria Serra, de 1890. Hi veiem dibuixat el traçat del torrent de la Guineu. Al tram superior, el torrent marcava la frontera entre els antics municipis de Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals. A l’arribar a l’encreuament amb el carrer Bofarull hi veiem dibuixada una illa de cases en mig d’una gran zona sense urbanitzar. És l’indret on som ara mateix. Font: Institut Cartogràfic de Catalunya.

Mirant el mapa de Josep Maria Serra veurem una illa de cases enmig d’una zona despoblada. Es tracta de la filera de cases del Torrent de la Guineu. Tot i estar aparentment aïllades, estan situades en un lloc idoni, a l’encreuament d’un camí important amb un torrent.

DSCN4099

Les cases del Torrent de la Guineu estan numerades amb els números 106 a 118. És una dels pocs carrers de Barcelona que no té una adreça amb el número u o dos, sinó directament amb el número cent sis.

Al segle XIX, el primer pas per construir una casa era buscar una font d’aigua. Segurament, els primers habitants d’aquest indret, en van trobar aquí, i hi van obrir un pou, ja que el subsòl del torrent sempre porta aigua. Sinó n’haguessin trobat, no haurien construït els seus habitatges en aquest punt.

DSCN4095

La plaça de la Guineu vista des de la banda de mar, des del carrer de Bofarull. També hi veiem la tàpia, decorada amb relleus de mans de colors.

Just al costat d’aquest petit tram del torrent hi trobem la plaça de la Guineu. Està tapiada des del 2008. S’havia inaugurat oficialment a la dècada de 1990, tot i que els terrenys eren edificables, segons el Pla General Metropolità. La plaça va estar oberta fins fa sis anys, quan l’Ajuntament va fer una permuta amb l’empresa Renta Corporación, a canvi d’adquirir el recinte de la Fabra i Coats.

L’espai té el dubtós honor de ser una de les poques places de Barcelona que són de propietat privada. Les protestes dels veïns i la fallida de les empreses immobiliàries promotores va paralitzar el projecte de construcció dels blocs de pisos, que haguessin escurçat encara més el petit tram del Torrent de la Guineu. L’any 2011 el districte de Sant Andreu prometia la reobertura de la plaça, però com d’altres promeses, també aquesta va quedar arxivada. Avui la plaça segueix tapiada.

1671

Fragment del mapa parcel·lari de Barcelona de 1933. Font: Institut Cartogràfic de Catalunya.

Un cop creuada la plaça i el carrer Bofarull, l’antiga Carretera de Ribes, el Torrent de la Guineu segueix aigües avall. Passa per la plaça del Clot de la Mel i creua la Gran Via seguint més o menys el carrer Espronceda. Al Poblenou encara s’hi troben alguns petits vestigis, com algunes de les cases del passatge Klein, que en segueixen el traçat. Aquí, al Poblenou, a l’encreuament del Torrent de la Guineu i el carrer Pere IV, l’antiga carretera de Mataró, hi haguéssim trobat la fàbrica Casa i Jover, del segle XVIII, la més antiga de Barcelona. Però ara s’hi està construint un hotel de luxe.

DSCN4093

Cartell demanant l’obertura de la plaça de la Guineu, just al costat de la tàpia que tanca la plaça.

El Torrent de la Guineu, ple d’esbarzers i canyissars, un camí rural els dies de sol i una riera els dies de pluja, ha anat sent esborrat, tapiat i privatitzat. Però ens queda l’opció de recordar-lo, reivindicar-lo, recórrer de nou els carrers que en ressegueixen el traçat i trencar la tàpia de la plaça de la Guineu.

Advertisements