Les dimensions dels barris han anat variant al llarg del temps. Antigament, els barris eren eespais molt més petits, sovint només l’entorn immediat on es desenvolupava la vida dels seus habitants.

Fins al segle XIX, gran part de la població es movia molt poc. Un estudi històric fet a la ciutat d’Hamburg va constatar que, de mitjana, al segle XVIII els seus habitants no es movien més de tres quilòmetres a la rodona des de casa seva en tota la seva vida.

DSCN4108

El panell del carrer de les Cases Boada.

Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera és el barri que té el nom més llarg de la ciutat. En el primer mapa de barris de Barcelona, aquesta zona rebia el nom d’Antics Palaus, però els veïns van voler fer constar el nom dels barris que agrupen aquest espai. El barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, per tant, no és un sol barri sinó una agrupació de com a mínim tres barris.

A Barcelona hi ha barris amb cinquanta mil habitants i d’altres amb menys de dos mil. Alguns barris són reivindicats per les associacions de veïns, delimitats per autopistes o avingudes, o amb dissenys urbans diferenciats. Sovint són barris amb una peixateria, dos forns de pa un quiosc i una carnisseria. D’altres, com a l’Eixample, són difícils de delimitar, i sovint s’ha optat per crear barris molt grans.

DSCN4104

El carrer de les Cases Boada des del carrer Freser.

Les Cases Boada és segurament el barri més petit de Barcelona, i el més ben amagat. Sorgeix durant la primera meitat del segle XIX, al vessant de mar de l’actual carrer Freser.

En aquella època, aquest carrer era conegut com el Camí de la Travessera o, senzillament, la Travessera. Es tractava de l’antiga Via Subteriora, camí de tradició ibera i romana que connectava el pla de Barcelona amb la Via Augusta que passava pel Vallès. Travessava el pla per dalt sense passar per la ciutat romana de Barcino. Encara avui, tres carrers recorden aquest nom: la Travessera de Gràcia, la de Les Corts i la de Collblanc.

1671 - copia

Fragment del mapa parcel·lari de 1933. S’hi veu el barri de Les Cases Boada amb les vint-i-quatre cases que va arribar a tenir. A l’extrem dret del mapa veiem el traçat del Torrent de la Guineu. Les cases ressaltades amb taronja són les úniques que encara estan dempeus. Font: Institut Cartogràfic de Catalunya.

Cases Boada està a l’extrem nord del Camp de l’Arpa i oficialment forma part d’aquest barri. Durant bona part de les seva història, el barri ha estat estat poblat per gent humil, treballadors, obrers i pagesos. Els seus edificis són cases de cos, les típiques cases de poble, que sovint mesuren de cinc a sis metres d’ample. L’amplada de la casa depenia de la llargària del cos del tronc de l’arbre que feia de biga. D’allà ve el nom de casa de cos.

Tanmateix, les Cases Boada són molt més petites que les cases de cos comparades amb les de la zona més cèntrica del Camp de l’Arpa, al voltant de l’encreuament dels carrers Rogent i Freser. Els pisos tenen menys alçada i les cases menys amplada. Es tracta, per tant, de cases humils. Si al carrer Rogent hi vivien menestrals i comerciants, a les Cases Boada i vivien jornalers i obrers.

DSCN4105

El carrer de les Cases Boada, avui en dia.

Les cases del barri van anar sent enderrocades a partir de la dècada de 1960, per deixar pas a blocs d’edificis. Tot i això, al 2003, el carrer de les Cases Boada encara connectava els carrers Freser i Indústria.

RD.1088

Fragment d’un mapa de Catalunya, de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, de l’any 2000. Ens els mapes actuals el carrer de les Cases Boada encara creua la illa de cases dels carrers Freser – Indústria – Navas de Tolosa, tot i que avui en dia un bloc de pisos l’ha convertit en un atzucac.

Als darrers anys, s’hi ha construït un altre bloc de pisos que ha fet desaparèixer gran part del que encara quedava de les Cases Boada. Ara, el carrer de les Cases Boada és un atzucac.

DSCN4106

El número 13 del carrer de les Cases Boada.

Avui en dia, el barri de les Cases Boada només té un sol carrer i tres cases, tant sols un petit vestigi d’un barri que va arribar a tenir, almenys, vint-i-quatre edificis. Si torneu enrere, i mirem el mapa parcel·lari de 1933, veureu que totes les cases del barri estaven numerades.

És per això que tot i tenir només tres edificis, aquest petit carrer i barri, comença amb el número dotze i arriba al catorze. Les cases que encara estan dempeus corresponen al tram central del barri, les que l’any 1933 estaven numerades amb els números dotze, tretze i catorze.

DSCN4107

La xemeneia de l’antiga fàbrica Costa Font des del carrer de les Cases Boada.

D’aquesta manera, el carrer de les Cases Boada és un carrer que no comença, ni acaba. El fet que comenci directament amb el número dotze és un subtil homenatge a l’antic barri que va ser. Ni que sigui com a homenatge als seus primers habitants, aquest hauria de ser considerat el barri més petit de Barcelona.

Advertisements