El Turó de la Vinyeta, que marcava l’entrada al territori de Barcelona passa desapercebut. Avui, només una subtil pujada del carrer Diputació entre Vilamarí i Llança insinua l’existència de l’antic turó.

12-26_M1.42964_Planol Barcelona.gran. Baixa

Fragment d’un plànol del Pla de Barcelona de mitjans del segle XIX. Hi veiem un petit turó; és el Turó de la Vinyeta.

Ningú recorda tampoc el Coll dels Inforcats, una de les cinc forques de Barcelona, situada en un dels camins d’entrada a la ciutat, per avís dels possibles malfactors. Ni l’important monestir gòtic de Valldonzella, fundat per Jaume I i on va anar a morir Martí l’Humà.

Valldonzella. El Turó de la Vinyeta i el Coll dels Inforcats. De tots els topònims de la zona només un es fa servir encara avui en dia: la Creu Coberta. Encara dóna nom a un carrer, un dels més importants de Sants i Hostafrancs.

Però com és que una senzilla creu de terme, coberta amb un petit sostre o un templet, desapareguda fa gairebé cent cinquanta anys ha estat més recordada que un turó, una forca i un dels monestirs més importants de Barcelona? Segurament, pel fet que es trobava en un lloc molt estratègic, en una cruïlla de camins. Si encara hi fos, la Creu Coberta es trobaria també en un encreuament; el de les avingudes Mistral i Paral·lel.

Encants avinguda Creu Coberta (Mistral) 1920-28 (6)

Encants de la Creu Coberta, als anys 1920, situats al llarg de l’avinguda Mistral, que antigament s’anomenava Avinguda de la Creu Coberta.

L’avinguda Mistral era un dels camins més importants de sortida i entrada a Barcelona. Era la continuació dels carrers del Carme i Sant Antoni del Raval, que venien de l’antiga ciutat romana en direcció al sud. Encara avui, l’avinguda Mistral trenca amb la quadrícula de l’Eixample i imposa el seu antic traçat.

DSCN4507

Entrada d’un garatge i dels jardins Cèsar Martinell, al carrer Villarroel. L’espai entre els dos edificis és molt gran, ja que hi passava l’antiga Travessera de la Creu Coberta.

Avui, però, parlarem d’un altre camí, que ha desaparegut entre els edificis de l’Eixample Esquerra. Just per sobre de la Gran Via, trobem una estranya successió d’entrades de garatges, edificis torts o tallers. Dibuixen una línia en diagonal, que trenca, subtilment, amb els carrers paral·lels. És tot el que queda de la Travessera de la Creu Coberta.

Quan es comença a construir l’Eixample Esquerra, el camí ja es troba en desús. La Travessera ni tan sols apareix al mapa que fa Ildefons Cerdà l’any 1855. El trobem, però, en el mapa d’Antoni Rovira i Trias, que de fet va guanyar el concurs pel disseny de l’Eixample.

1861 Cerdà i Rovira i Tiras RM.267961

Fragment del mapa d’Antoni Rovira i Trias, de 1861. L’autor hi fa constar fins i tot el nom del camí. Font: Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).

Barcelona té moltes travesseres. A tocar de la muntanya, trobem la Travessera de Dalt, que era el camí que travessava el pla de Barcelona al peu de Collserola. Pel centre del pla hi passa encara el Camí de la Travessera, que encara segueixen la Travessera de Collblanc (a l’Hospitalet) i la Travessera de les Corts i de Gràcia, a més del carrer Concepción Arenal. Fa uns segles haguéssim trobat també un camí que passava a prop de la costa, una Travessera litoral. D’aquest camí encara en queden alguns trams, com l’Antic Camí de València i el passatge de Marina, al Poblenou.

DSCN4493

Número 73 del carrer Urgell, molt a prop de la cantonada amb Gran Via. Hi veiem una paret que no acaba de ser perpendicular amb el carrer. Segueix el traçat de l’antiga Travessera de la Creu Coberta. Com al carrer Villarroel, també aquí hi ha un espai força gran entre els dos edificis.

La Travessera de la Creu Coberta se suma al grup de camins que travessaven el pla de Barcelona en paral·lel amb la línia de la costa. Tota aquesta xarxa de camins era completada per les rieres i els camins que baixaven de Collserola cap al mar. Es creuaven amb els camins de travessera i dibuixaven una retícula, l’anomenada centuriació, dissenyada pels romans per organitzar el territori del pla de Barcelona.

DSCN4495

A l’altra banda de l’illa, al carrer Borrell, veiem un estret edifici blanc que destaca entre edificis centenaris. Ocupa l’espai per on passava la Travessera. L’edifici dibuixa un angle diagonal amb el carrer. Això es pot veure al portal de l’edifici i a la botiga que hi ha al costat.

En origen la Travessera de la Creu Coberta formava part d’aquesta retícula i tenia un traçat força recte. Però amb el pas dels segles es va convertir en un camí tortuós, que salvava els torrents i desnivells que havien anat sorgint.

taedium

Fragment d’una reproducció cartogràfica del pla de Barcelona al segle X. Ressaltat en vermell, la Travessera de la Creu Coberta. Font: Taedium.

Des de l’edat mitjana sorgia a prop de l’actual Passeig de Gràcia (l’antic Camí de Jesús o de Sant Cugat) amb Gran Via. Anava més o menys paral·lel a la Gran Via, just entre aquesta avinguda i el carrer Diputació. Un cop creuada l’antiga Riera de Magòria, a l’alçada del carrer Calàbria, girava cap al mar per anar a trobar l’avinguda Mistral, tot esquivant el desnivell del Turó de la Vinyeta.

Durant molts segles va travessar el pla de Barcelona sense problemes. Però la construcció de la tercera muralla de Barcelona, al segle XV, que envoltava el Raval, i, sobretot, del baluard de Tallers, tallava el seu traçat. Lluny de desaparèixer, el camí va canviar de funció. Des de llavors enllaçava amb el Portal i el carrer de Tallers, que era l’inic de l’antic camí de Barcelona a Sarrià.

DSCN4500

Detall de la Casa Golferichs. L’edifici es troba just a sota del traçat de l’antic camí. En aquest punt, el camí fa una petita volta; puja des del carrer Urgell, per tornar a baixar en direcció mar després del carrer Viladomat. És per això que se suposa que el monestir de Valldonzella era situat en l’indret que ocupa la Casa Golferichs. Els arcs gòtics recorden els que podria haver tingut el monestir.

Al segle XIII, lluny d’aquí, als fondals de Collserola, una comunitat de monges decidia construir un nou monestir prop de les muralles de la ciutat. Les monges havien patit alguns atacs i robatoris i van preferir traslladar-se a un lloc que fos més segur. Segons sembla, però, part de la comunitat no va voler marxar.

DSCN4503

Edifici modern del carrer Viladomat, que sorprèn entre edificis més antics. A la part superior podem veure que els murs dibuixen un angle en diagonal amb el carrer, tot seguint el traçat de la Travessera de la Creu Coberta.

El nou monestir es va construir al bell mig del pla, en un indret ben comunicat, arran mateix del camí de la Travessera de la Creu Coberta. Des de llavors, els comtes de Barcelona van tenir el costum de parar al monestir, quan tornaven a la ciutat des del sud. Van deixar d’emprar el camí habitual d’entrada a la ciutat, l’actual avinguda Mistral, per desviar-se cap al camí de la Travessera i el monestir de Valldonzella. D’allà, baixaven al Portal de Sant Antoni o seguien cap al Portal de Tallers, per entrar a la ciutat.

La comunitat va arribar al monestir l’any 1269. El monestir va resultar molt malmès durant la Guerra dels Segadors (1640-1652). L’any 1651 el Consell de Cent ordenava que les comunitats fora muralles del voltant es traslladessin a dins de la ciutat. La comunitat va abandonar el monestir de la Creu Coberta, però, curiosament, va decidir anar a viure al lloc que quedés proper al seu antic monestir. A l’indret encara hi queda un arc a l’entrada del carrer de les Verges, que recorda els dos segles que la comunitat va viure al Raval. Finalment, a principis del segle XX, es van traslladar a la zona del Bellesguard, a Sant Gervasi de Cassoles.

1885 RM.6121

Fragment d’un mapa de 1885. Hi veiem encara diferents trams de la Travessera de la Creu Coberta, que ja es començava a desdibuixar dins de la trama de l’Eixample. Al carrer Vilamarí s’hi veuen uns camps, parcel·lats seguint el traçat de l’antic camí. Font: ICC.   

El camí va seguir existint, ara sense el monestir de Valldonzella ni la visita dels reis. Al mapa de Rovira i Trias s’hi veuen alguns edificis, potser petites masies, que començaven a poblar el que hagués pogut ser un carrer més de l’Eixample. Tanmateix, la Travessera va acabar desapareixent dins la nova trama urbanada dissenyada per Cerdà.

Avui, encara trobem trets estranys en alguns edificis de la zona. Un espai massa gran entre dos edificis del carrer Villarroel. Avui hi veiem l’entrada d’un garatge i d’uns jardins d’interior d’illa. La paret del número 73 del carrer Urgell, no és perpendicular al carrer, com hauria de ser, sinó que s’inclina en direcció a Collserola.

LCNOYVVW

Imatge aèria. Hi veiem les traces de la Travessera de la Creu Coberta avui en dia. Font: ICC.

A l’altra banda de l’illa, al carrer Borrell, ens sorprèn un estret edifici modern entre diversos blocs de pisos de principis del segle XX. Si ens apropem al portal, veurem que tampoc és perpendicular al carrer. Segueix la mateixa línia lleugerament diagonal de la paret del carrer Urgell.

DSCN4498

Placa que recorda que la Casa Golferichs no es va enderrocar gràcies a les protestes dels veïns, a la dècada de 1970. L’edifici era propietat de la immobiliària Núñez y Navarro. Avui és un centre cívic.

Dues illes més enllà, al carrer Viladomat, trobem un altre edifici modern enmig d’edificis antics. També aquí, els murs formen un angle poc habitual amb el carrer i dibuixen una línia que ara torna en direcció al mar. Al nostre costat veiem la Casa Golferichs. Som just a l’indret on deuria ser el monestir de Valldonzella.

DSCN4506

Entrada de la Casa Golferichs, d’estil neogòtic. És probable que el portal del monestir de Valldonzella no fos massa diferent a aquest.

Tots aquests vestigis sorprenen al costat d’un dels carrers més transitats de Barcelona, la Gran Via. L’indret també era transitat cinc-cents anys enrere, per comtes, reis, monges, mercaders i viatjants.

Anuncis