L’any 1902, dos obrers i el llavors estudiant Francesc Layret, decidien fundar un ateneu per cultivar els esperits de les persones treballadores. Eren els anys de la Rosa de Foc, de les vagues, la lluita i la repressió. Però també en aquells anys moltes dones i homes ja duien un món nou als seus cors. Potser cadascú duia un món una mica diferent, però tenien clar que no era aquell món miserable que els hi havia tocat viure, i que una manera de construir-lo era la cultura.

Així naixia l’Ateneu Enciclopèdic Popular, una institució que fins la Guerra Civil va tenir la seva seu al barri del Raval, primer al carrer Sant Pau, en una habitació de l’Associació de Cors de Clavé, després al carrer Tallers i finalment al carrer del Carme, sempre a la banda contrària de la Rambla que l’altre ateneu, l’ateneu de la burgesia, l’Ateneu Barcelonès.

Placa conmemorativa al número 30 del Carrer del Carme, seu de l’Enciclopèdic de 1906 a 1939.

Durant els anys de la República va arribar a tenir més de 35.000 socis, quan el Barça només en tenia 3.000, i pels seus locals van passar molts personatges cèlebres, protagonistes de la política i la cultura del primer terç del segle XX. Comptava amb més de 50 seccions, esbarts i grups d’estudis d’allò més variats, i s’hi van donar classes des de l’alfabetització més bàsica fins a estudis superiors que encara no eren presents a les universitats.

Són moltes les històries que es poden explicar sobre aquesta institució, n’hi ha per escriure un llibre, que de fet ja va ser escrit l’any 1999 per Ferran Aisa, però avui us vull explicar una de ben trista. Segurament us explicaré d’altres les properes setmanes.

El 26 de gener de 1939 entraven a Barcelona les tropes franquistes, inaugurant una negra nit que duraria prop de quaranta anys, més la gris pròrroga que encara vivim. El primer edifici no governamental que va ser assaltat pels feixistes va ser la seu de l’Ateneu, al número 30 del Carrer del Carme. La majoria de documents i els llibres de la biblioteca van ser llençats al carrer i amb ells es va encendre una gran foguera.

No només van confiscar aquest edifici, també un solar que esperava allotjar la nova seu, a la cantonada del carrer Pintor Fortuny amb la Rambla, i fins i tot un petit xalet a La Molina, on es refugiaven els ateneistes aficionats als esports de neu.

Le Méridien Barcelona

L’hotel Méridien, a la cantonada de la Rambla amb Pintor Fortuny, aixecat sobre el solar que havia estat propietat de l’Ateneu Enciclopèdic.

Passada la dictadura, durant la transició, alguns joves interessats per la història recent del país van ajuntar-se amb els ateneistes supervivents de l’etapa anterior, i van començar a reivindicar que, igual que es va fer amb partits polítics i sindicats, es restituís el patrimoni de l’Enciclopèdic.

Tot eren bones paraules, cap polític que es digués demòcrata podia negar un dret tan evident, però han passat gairebé 40 anys i l’Ateneu segueix sense tenir un local digne.

Des de llavors ha esdevingut un dels centres de documentació més importants del món sobre el moviment obrer, i molts investigadors d’arreu el consideren una mena de meca del coneixement històric. Però el local que tenen cedit a la biblioteca Rossend Arús del Passeig de Sant Joan se’ls fa petit, i no s’hi poden fer activitats pròpies d’un ateneu, com les classes, les conferències o les exposicions.

Passeig de Sant Joan

Seu actual de l’AEP al Passeig de Sant Joan

Després de dècades de treballar com formiguetes per que es complís allò que és just i legítim, l’any 2011 van aconseguir que l’alcalde, llavors Jordi Hereu, signés un protocol pel qual es buscaria un local a Ciutat Vella per cedir-lo a l’Ateneu. Però ha passat una legislatura sencera i Barcelona no compta amb aquest espai tant necessari per recuperar la memòria del que va ser fa un segle i per satisfer les necessitats d’una ciutat que demana poder crear cultura popular des de l’autogestió i al marge de les institucions polítiques.

La setmana vinent s’engega una campanya per reivindicar que aquest dret històric es compleixi. No es tracta de demanar un favor a l’ajuntament, es tracta de reparar d’una vegada el que la dictadura va espoliar i la democràcia ha ignorat, es tracta de recuperar part de la nostra història i fer renéixer “un poc de llum, un raconet de coneixement i d’amor, en aquesta ciutat dominada per l’interés, per l’odi i les inevitables misèries de la vida material.

Recuperem l'Ateneu Enciclopèdic Popular

Cartell de la campanya actual per recuperar una seu digna. El logotip de l’ateneu, dissenyat per Carles Fontserè mostra un dels fundadors, Francesc Layret, adreçant-se a un públic obrer.

Si esteu interessades i voleu participar i col·laborar a la campanya, podeu visitar La veu de l’Ateneu i els seus canals a twitter i facebook.

Anuncis