nomenclator

L’explicació del carrer Ciutadella al web del nomenclàtor de Barcelona.

El carrer Ciutadella és un dels carrers més curts d’Horta i Barcelona. Amb prou feines arriba als cinc metres de llargada. No hi ha cap finca registrada ni cap número de carrer. Tanmateix, avui parlarem d’aquest petit carrer.

DSCN4915

El carrer de la Ciutadella, a Horta.

Segons el nomenclàtor, el carrer està dedicat a la ciutat de Ciutadella, la segona ciutat i antiga capital de Menorca. Al seu torn, Ciutadella pren el seu nom de la ciutadella o castell que s’aixeca al costat del port, que feia de Ciutadella un dels indrets més segurs de l’illa.

DSCN4914

Rètol del carrer de la Ciutadella.

Hi ha però una petita contradicció. Al nomenclàtor s’especifica que el carrer de Ciutadella és dedicat a la ciutat menorquina, però quan som al carrer veiem que al rètol hi posa “carrer de la Ciutadella”.

El nom normal per a un carrer dedicat a una ciutat és sense l’article. Així, a Horta trobem els carrers de Coïmbra, carrer de Lisboa o Oporto. Sembla que el carrer no estigui dedicat a Ciutadella, ciutat, sinó a una ciutadella. I, de fet, és així.

AMDHG 05096

La Torre del Moro, o Ciutadella, l’any 1992. Font: Arxiu Municipal del Districte d’Horta-Guinardó.

La confusió entre el carrer Ciutadella o de la Ciutadella, ciutat menorquina o lloc de defensa, retrata bé la història d’avui. La Ciutadella d’Horta sorgeix al segle XIV com a torre de vigia o de defensa (1), probablement relacionat amb una veda de caça dels comtes-reis catalans.

Als segles posteriors passa a dependre de la finca de Can Fontanet (2). La masia ja no existeix, però encara dóna nom al carrer Fontanet. Al segle XVII s’hi va construir un gran jardí, semblant el que després es faria a Can Llupià, que actualment és el Parc del Laberint d’Horta.

DSCN4913

La Torre del Moro, també coneguda com a Mas Enric, avui en dia.

A finals del segle XVIII tota la finca es va reconvertir en una adoberia. Ben a prop de Can Fontanet hi passava el torrent de Can Cortada, que pocs metres més avall es trobava amb les Rieres de Sant Genís i d’en Marcel·lí per formar la Riera d’Horta, un dels cursos d’aigua més importants del Pla de Barcelona. L’abundància d’aigua, per tant, estava assegurada.

07164_AMDHG3-164_05810

Safareigs del carrer Fontanet als anys 1950. Font: Arxiu Municipal del Districte d’Horta-Guinardó.

Al voltant de Can Fontanet hi va sorgir un petit nucli, poblada per pagesos i treballadors de l’adoberia. La barriada es coneixia amb el nom de la Ciutadella. La Torre del Moro, també anomenat Mas Enric era al centre del barri al qual donava nom.

torre del moro principis del XX

La barriada de la Ciutadella a principis del segle XX. En primer pla, la Torre del Moro. Font: Arxiu Municipal del Districte d’Horta-Guinardó.

Fins a finals del segle XIX, la barriada de la Ciutadella era gairebé un nucli aïllat, situat a prop del centre d’Horta, però alhora allunyat de la plaça del mercat, l’actual plaça Eivissa, i de l’ajuntament. Era una de tantes barriades humils que havien anat sorgint a la vall d’Horta a finals del segle XVIII o principis del XIX, com la Clota les Cases d’en Travi, el carrer Fontanet o el carrer d’Aiguafreda.

1890 Josep Maria Serra RM.24466

Fragment del mapa de Josep Maria Serra, de 1891. Encerclat en vermell, la barriada de la Ciutadella, al costat de la masia de Can Tarrida, una de les més importants d’Horta, desapareguda a mitjans del segle XX. Dóna nom al carrer de la Plana, ja que tota la zona es coneixia amb el nom de Plana de Can Tarrida. Font: Institut Cartogràfic de Catalunya.

Moltes de les barriades van anar caient amb l’especulació i urbanització massiva dels anys 1960 i 1970. Algunes d’elles, com les Cases d’en Travi, estaven formades per una renglera de casetes de planta i pis, amb un passadís i els safareigs i horts al davant, com encara es pot veure al carrer d’Aiguafreda.

1791

Fragment del mapa parcel·lari de 1931. Encerclat en vermell, la barriada de la Ciutadella. Font: Institut Cartogràfic de Catalunya.

El barri de la Ciutadella en canvi estava format al voltant del carrer de la Ciutadella, que tenia forma d’L. Aquesta forma urbana, més orgànica, fa que el barri sembli tenir un origen encara més antic que els carrers d’en Travi i d’Aiguafreda.

07221_AMDHG3-221_07382

La Ciutadella als anys 1950. Amagat, a la dreta de l’edifici més alt, s’hi pot intuir la Torre del Moro. Font: Arxiu Municipal del Districte d’Horta-Guinardó.

De res van servir les protestes dels historiadors i veïns d’Horta. Als anys 1990 es va enderrocar tota la barriada. Avui la Ciutadella resta dempeus, sola. D’un dels murs de la torre encara surten les bigues de la casa del costat, que ja no existeix.

DSCN4919

Detall de la Ciutadella o Torre del Moro. La torre rep aquest nom pels caps esculpits a la finestra gòtica del primer pis; el de la dreta porta un torbà.

La torre és un dels edificis més antics d’Horta. Va ser torre de guaita, masia i adoberia. Tot i constar al catàleg arquitectònic de la ciutat, amb el nivell B, amenaça ruïna. Actualment està ocupat.

Avui la Riera de Can Cortada forma part del Parc de les Rieres d’Horta, un bonic parc de disseny, al costat de l’avinguda de l’Estatut. Segons consta als panells d’aquest espai, el parc fa de corredor natural amb la muntanya de Collserola. Tanmateix, per construir-lo es va haver d’urbanitzar la riera, que ja feia de corredor, i es planeja urbanitzar i destruir l’espai natural de la Riera del Marcel·lí, que passa a prop d’aquí.

DSCN4912

Un bloc d’edifici nou de l’avinguda Estatut, que ha desfigurat part de la Riera d’en Marcel·lí, al barri de la Clota, fotografiat des del carrer de la Ciutadella.

La barriada de la Ciutadella fou una de tantes barriades humils, amb segles d’història, que va desaparèixer arran de les reformes impulsades arran dels jocs olímpics. La Torre del Moro es va conservar, sola, com a monument.

DSCN4908

Restes d’una de les cases del barri de la Ciutadella. S’hi endevinen els esgrafiats de la façana.

Ara però està la torre sembla estar descontextualitzada. Segurament, per que no hem entès que el patrimoni va més enllà dels monuments puntuals i dels edificis històrics més notables. Inclou també, i en primera instància, la gent que viu i ha forjat un indret, una barriada popular, sovint autoconstruïda.

No es tracta només de conservar monuments visitables, possibles destinacions turístics, sinó de conèixer i respectar tota la fesomia social i física de la ciutat, de cada barri. Saber per on passaven els torrents, qui viu o va viure en les cases de poble que encara es conserven a la ciutat, o als blocs de pisos dels anys 1970, que ja no són tant moderns. I, finalment, de derogar d’una vegada tots els plans urbanístics amb tota la seva inabastable cruesa, dissenyats, segurament, en un luxós despatx.

07336_AMDHG3-336_05374

Una casa del carrer Ciutadella. Font: Arxiu Municipal del Districte d’Horta Guinardó.

No vaig viure l’enderroc del barri de la Ciutadella, però em puc imaginar que fou especialment trist. No hi pot haver cap pla urbanístic que justifiqui enderrocar una barriada que tenia dos segles de vida i veïnat.  El fet que el nomenclàtor dediqui el nom del carrer a la ciutat de Ciutadella, quan porta el nom d’una barriada enderrocada no fa ni vint anys, resulta feridor.

DSCN4905

El barri de la Ciutadella, avui en dia.

D’alguna manera, però, el barri de la Ciutadella segueix existint. A l’últim tram del carrer Fontanet s’hi estenen almenys tres habitatges precaris. Hi viuen, com poden, persones, molts d’ells migrants.

07221_AMDHG3-221_07383

El carrer Ciutadella, als anys 1950. Font: Arxiu Municipal del Districte d’Horta Guinardó.

Oblidats pels urbanistes, regidors i polítics, els nous habitants de la Ciutadella segurament no saben que viuen a una antiga barriada popular que enderrocada als anys 1990 i que ara, potser, viu el seu últim capítol. Treballen recollint ferralla; mentre, pocs quilòmetres enllà, milers de congressistes s’esforcen en vendre la ferralla del futur.

—-

(1) Blog Memòria dels Barris, sobre la història d’Horta i Guinardó.
(2) Llibre L’Abans d’Horta.

Anuncis