Avui comencem una llarga excursió, muntanya amunt. Al llarg de les properes setmanes recorrerem l’antic camí de Sant Cugat, amb totes les seves variants. Coneixerem indrets molt antics i les històries d’alguns dels seus habitants. Ermites, hostals, masies, fonts, coves i ruines.

El primer tram del camí el farem ràpid. L’intentaré resumir en un paràgraf. Sortim del Portal de l’Àngel, en direcció a plaça Catalunya. Creuem la plaça i pugem pel Passeig de Gràcia (l’antic Camí de Jesús), per la vorera esquerra. Quan arribem a l’Avinguda Diagonal, agafem un carreró que surt a l’esquerra de la Deutsche Bank, la Riera de Sant Miquel. Recorrem tota l’antiga riera (es va convertir en riera, per que abans havia estat un camí) fins a la plaça Gal·la Placídia, i d’allà agafem l’avinguda Príncep d’Astúries, l’antiga Riera de Cassoles. Arribem així, a la plaça Lesseps. Davant nostre, l’església dels Josepets.

La controvèrsia dels camins

Ens parem un moment. Aquí que comença els nostres dubtes. Hem de pujar per l’avinguda República Argentina o per l’avinguda Vallcarca? O per cap de les dues?

L’any 1995, l’historiador Magí Travesset publicava l’article Estudi de la xarxa viària de tradició romana a l’àmbit geogràfic del Pla de Barcelona, a la revista Finestrelles. Aquest estudi és el text més precís i actualitzat que s’ha publicat sobre l’antiga xarxa de camins que recorria el Pla de Barcelona, abans de la urbanització dels últims 150 anys.

DSCN2067

Edifici a la cantonada del carrer Sant Gabriel i la Riera de Sant Miquel.

De fet, ha estat la base de molts dels articles que he anat publicant en aquest blog. L’estudi de Travesset ens ha guiat en el recorregut que us resumia més amunt. Però a partir d’aquí ens prenem la llibertat de seguir una ruta diferent a la que ens proposa el seu article.

És per això que parem aquí. És en aquest indret on comença la controvèrsia sobre quin és el traçat de l’antic camí de Sant Cugat. Avui parlarem precisament sobre aquestes divergències. Sovint, la controvèrsia resulta més interessant que una única versió dels fets.

El camí de Magí Travesset

Travesset proposa pujar (més o menys) per l’Avinguda República Argentina (és a dir, pel marge dret de la Riera de Vallcarca). No li manca raó; ja que fins l’any 1907 l’avinguda s’anomenava Carretera de Sant Cugat.

Can Gomis - 1953

Can Gomis als anys 1950. Font: Grup d’Estudis del Coll-Vallcarca.

Un cop passat el Pont de Vallcarca, el traçat passa pel carrer Gomis, l’antic camí a Can Gomis, que es trobava a l’actual plaça Alfons Comín. Des d’allà s’enfila per Collserola, seguint, el carrer de Collserola, pel Torrent del Maduixer.

Can Gomis

Can Gomis als anys 1950. A mà esquerra s’hi pot veure el mur de la finca per on passava el camí a Collserola. Font: Grup d’Estudis del Coll-Vallcarca.

El camí segueix per la carena, seguint petits corriols. Passa per la Font del Bacallà i la Font de la Salamandra i arriba a l’Hotel Florida. D’allà, baixa per la banda nord de Collserola, on es tornen a trobar totes les variants del camí de Sant Cugat.

El camí de Vallcarca

Però nosaltres seguirem una altra ruta. És un recorregut més llarg, més sinuós, però fa molta menys pujada. Entrada a entrada, n’anirem descobrint un tram nou, fins a arribar, finalment, a dalt de tot de Collserola.

Allà entendrem per què hi van haver tantes variants diferents. Què va fer d’aquest un camí tant important? Sovint, les (petites) controvèrsies històriques, com aquesta, són un reflex de la història mateixa. Però això ho descobrirem a dalt de tot de Collserola.

Ens veiem d’aquí a dos dies, a la plaça Lesseps, davant mateix dels Josepets, per començar el Camí de Sant Cugat.

Advertisements